Báñate en mi ojos, que se joda el mar.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vacances. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vacances. Mostrar tots els missatges

dimarts, 26 d’abril del 2011

Terra d'àngels



Per segona vegada en menys d'un any, Londres ha estat el meu destí. També visitàrem Oxford, que em va parèixer una ciutat molt acollidora.
Anglaterra...esque és altra forma de veure la vida. Potser jo l'aprecie perquè és molt oposada a com la vem ací. Me n'he adonat que l'última vegada que vaig escriure sobre ella em vaig passar d'idealitzar-la. Però va ser la primera sensació!
De totes formes, encara em costa trobar-li les coses dolentes.
Jo crec que deuriem aprendre moltes coses d'ells, però si forem com ells...doncs no tindriem ixa vida fàcil i descarada que hi tenim. El que passa és que jo sóc prou seria moltes vegades, i en aquesta societat d'ací trobe molt a faltar el respecte pels altres, el conéixer les obligacions pròpies, perquè ací estem aprenent a només parlar de drets. Diuen que tenim moltes lleis. Bo, si tots fórem capaços de respectar els altres no ens en caldrien, de lleis!

Por segunda vez en menos de un año, Londres ha sido mi destino. También visitamos Oxford, que me pareció una ciudad muy acogedora.
Inglaterra...esque es otra forma de ver la vida. Puede ser yo la aprecio porque es muy opuesta a cómo la vemos aquí. Me he dado cuenta de que la última vez que escribí sobre ella me pasé idealizándola. ¡Pero fue la primera sensación!

De todas formas, aún me cuesta encontrarle las cosas malas.

Yo creo que deberíamos aprender muchas cosas de ellos, pero si fuéramos como ellos...pues no tendríamos esta vida fácil y descarada de aquí. Lo que pasa es que yo soy bastante seria muchas veces, y en esta sociedad de aquí echo mucho de menos el respeto por los demás, el conocer las obligaciones propias, porque aquí estamos aprendiendo a solo hablar de derechos. Dicen que tenemos muchas leyes. Bueno, si todos fuésemos capaces de respetar a los demás no nos harían falta leyes!


For the second time in less than a year, I've been to London. We also visited Oxford, that seemed very friendly and cozy to me.
England...it's just another way of seeing life. Perhaps I appreciate it because it's very opposite to how we see it here. I realised that the last time I wrote about it I went too far idealising. But I was amazed by the first impression!

Anyway, it's still difficult for me to find its bad things.

I think we should learn a lot from them, but if we were like them...well, then we wouldn't have this easy-living lifestyle, this nerve. What happens to me is that I'm much of a serious girl sometimes, and in this society of ours I miss respect for others, knowing our duties, because here we're learning to only speak about rights. They say there are too many laws. Well, if we all were able to respect everyone else we wouldn't need any laws!








A més a més, hui m'agradaria parlar-vos de la pel·lícula-documental Quant pesa el seu edifici, Sr.Foster?, que tracta sobre la vida de Norman Foster i la seua arquitectura. És impressionant, de fet l'he vista unes tres vegades i em fascina. Des de la banda sonora composada per Joan Valent fins a les increïbles imatges aèrees, està tractada amb tant de gust que és molt difícil no veure com és de magestuosa. A mi em deixa com en un estat de levitació sempre que la veig, perquè és molt serena i estimulant, i per damunt de tot inspiradora. Dóna forces per a voler fer coses grans. Us la recomane de veritat.

Además, hoy me gustaría hablaros de la película-documental ¿Cuánto pesa su edificio, Sr.Foster?, que trata sobre la vida de Norman Foster y su arquitectura. Es impresionante, de hecho la he visto unas tres veces y me fascina. Desde la banda sonora compuesta por Joan Valent hasta las increíbles imágenes aéreas, está tratada con tanto gusto que es muy difícil no ver quán majestuosa es. A mí me deja como en estado de levitación siempre que la veo, porque es muy serena y estimulante, y por encima de todo inspiradora. Da fuerzas para querer hacer cosas grandes. Os la recomiendo de verdad.

Apart from this, today I'd like to tell you about the film-documentary How much does your building weigh, Mr.Foster? which is about Norman Foster's life and his architecture. It's amazing, in fact, I've seen it more than three times and it fascinates me. From its soundtrack -composed by Joan Valent- to the incredible aerial images, it's treated with such a good taste that it is hard to not see how majestic it is. It leaves me like in a levitation state always I see it, because it's so very serene and stimulating, and above all it's inspiring. It gives strenght to want to do great things. I highly recommend it.

divendres, 5 de novembre del 2010

Pròxima estació: esperança


Mentre estudie i vagabondege cada vegada amb menys temps per a eixir, sempre ve bé passar un temps amb la família...i m'he tallat els cabells curtíssims! Les fotos són del bateig del meu cosí que va néixer en Agost.

Demà aniré amb una amiga al concert de Los Delinqüentes, un grup que canta a l'alegria desvergonyida amb fons flamenc -impressionant per cert, toquen molt bé-. El pont de Desembre a Benasque a fer esquí de fons i marxes per la muntanya i en Nadal a Lisboa amb la mateixa gent del viatge de Florència (som 20 persones!).

Quines ganes d'acabar que tenim tots ja i no fa res que hem començat.
Per què el temps sempre ens porta la contrària?

Mientras estudio y vagabundeo cada vez más con menos tiempo para salir, siempre viene bien pasar un tiempo con la familia...¡y me he cortado el pelo cortísimo! Las fotos son del bautizo de mi primo que nació en Agosto.

Mañana iré al concierto de Los Delinqüentes, un grupo que canta a la alegría desvergonzada con fondo flamenco -impresionante por cierto, lo tocan muy bien-. El puente de Diciembre a Benasque a hacer esquí de fondo y machas por la montaña, y en Navidad a Lisboa con la misma gente del viaje de Florencia (¡somos 20 personas!)

Qué ganas de acabar que tenemos todos ya y no hace nada que hemos comenzado.
¿Por qué el tiempo siempre nos lleva la contraria?

While I study and I drift around every time with less time to go out, it's always good to have some moments with family... and I've cut my hair so short! The pictures are from my little cousin's baptism, he was born in August.

Tomorrow I'm going to Los Delinqüentes' concert, a group that sings to happiness with flamenco background -amazing by the way, they play flamenco so well-. December's long weekend in Benasque to do cross-country skiing and mountain marches, and Christmas in Lisbon qith the same people who came last year to Florence with us (we are 20 people!)

How strong is our will to finish now that we have barely started.
Why does time always argue with us?

diumenge, 10 d’octubre del 2010

L'equilibri és impossible















Anglaterra és increible. És la pura essència de la bona organització, de la bellesa. Sempre havia tingut una concepció un tant grisa del Regne Unit en general, però he descobert que tot és més brillant, que tot és color. Jo estava allotjada a East Grinstead, al contat de Sussex, i entre altres llocs, visitàrem castells, carrers, jardins, molls i tendes a Brighton, Eastbourne, Londres, Tunbridge Wells, Groombridge Place, Chichester i Arundel.
Han estat 20 dies meravellosos que m'han descobert un nou lloc, un nou estil de vida i nova gent. Admire com són els anglesos d'oberts i, sobretot als comtats de Kent i Sussex que és on jo he estat, com admiren la cultura. Tothom llig, fan teatre i ballet a qualsevol teatre d'un poble menut, la educació dels xiquets a les escoles és excel·lent, l'ambient de la política encara conserva un mínim de decència, i tot això és una cosa que enveje molt.
Estic definitivament preparada per afegir Londres a la llista de ciutats on estudiaré...total si ja van unes 10, què més dóna una més? :)

Inglaterra es increíble. s la pura esencia de la buena organización, de la belleza. Siempre había tenido una concepción un tanto gris del Reino Unido en general, pero he descubierto que todo es más brillante, que todo es color. Yo estaba lojada en east grinstead, en el condado de Sussex, y entre otros lugares, visitamos castillos, calles, jardines, muelles y tiendas en Brighton, Eastbourne, Londres, Tunbridge Wells, Groombridge Place, Chichester y Arundel.
Han sido 20 días maravillosos que me han descubierto un nuevo lugar, un nuevo estilo de vida y nueva gente. Admiro cómo son los ingleses de abiertos, y sobre todo en los condados de Kent y Sussex, que es donde yo he estado, cómo admiran la cultura. Todo el mundo lee, hacen tearto y ballet en cualquier teatro de un pueblo pequeño, la educación de los niños es excelente, el ambiente de la política aún conserva un poco de decencia, y todo eso es algo que envidio mucho.
Estoy definitivamente preparada para añadir Londres a la lista de ciudades donde estudiaré...total si ya van unas 10, ¿qué más da una más?

England is incredible. it's the pure essence of good organisation and beauty. I'd always had a grey conception of the UK in general, but I've discovered everything is more brilliant, everyting is colour. I was staying at East Grinstead, in Mid Sussex, and between other places, I visited castles, streets, gardens, piers and shops in Brighton, Eastbourne, London, Tunbridge Wells, Groombridge Place, Chichester and Arundel.
It's been 20 marvellous days that let me discover a new place, a new lifestyle and new people. I admire how open English people are, specially at Kent and Sussex (there's where I've been), how much they admire culture. Everyone reads, they play theatre and ballet in any opera house even in small towns, children's education is excellent, the political evironment still conserves a bit of decency, and all these things are stuff I'm really jealous of.
I'm definitely prepared to add London to my cities-to-study-in list...I've got around 10 right now, so how does it care one more city? :)

dissabte, 14 d’agost del 2010

Realització

Marxe a la deriva per trobar els xicotets forats i provocar dins d'ells explosions d'alegria i de besos, de música, llum i color. Jo crec que per fi se'm dóna bé improvisar.
Us desitge a tots una setmana de disfrutar, que pareix ser el meu verb favorit ací. Les vistes, els tactes, els olors, els gustos i els sons, tot pareix ser més bonic si proves a fer-ho teu.
Estic molt contenta amb el treball, les festes, la música, els llibres, amb els passejos...
Potser que un sol i xicotet èxit ens done la combinació guanyadora de l'alegria?

Marcho a la deriva para encontrar los pequeños agujeros y provocar dentro de ellos explosiones de alegría y de besos, de música, de luz y de color. Yo creo que por fin se me da bien improvisar.
Os deseos a todos una semana de disfrutar, que parece ser mi verbo favorito aquí. Las vistas, los tactos, los olores, los gustos y los sonidos, todo parece ser más bonito si intentas hacerlo tuyo.
Estoy muy contenta con el trabajo, las fiestas, la música, los libros, con los paseos...
¿Puede ser que un solo y pequeño éxito nos dé la combinación ganadora de la alegría?

I go adrift to find the small holes and make inside of them an explosion of joy and kisses, of music, light and colour. I think that I'm finally being good at improvising.
I wish you all a week to enjoy, my favourite verb here. The views, the tact, the smells, the tastes and the sounds, everything seems more beautiful if you try to make it yours.
I'm so glad about my job, the parties, the music, the books, the walks...
Does an only and little succes can give us the winning combination of joy?

dilluns, 12 de juliol del 2010

Tinc moltíssim a contar com per exemple el meu viatge frenètic pel Centre - Oest de la Península Ibèrica, com va el que duc d'estiu, la meua estada al Feslloch 2010 -cloenda del festival itinerant de música en valencià La Gira- i algunes cosetes més, però tot no cap en un post trilingüe que intente escriure de forma breu, així que de moment començaré amb algunes fotos i impressions del viatge i ja veurem què passa :)
Tengo muchísimo que contar, como por ejemplo mi viaje frenético por el Centro - Oeste de la Península Ibérica, cómo va lo que llevo de verano, mi estancia en el Feslloch 2010 -cierre del festival itinerante anual de música en valenciano La Gira- y algunas cositas más, pero todo no cabe en un post trilingüe que intento escribir de forma breve, así que de momento empezaré con algunas fotos e impresiones del viaje y ya vermos qué pasa :)
I've got a lot to tell, like my frenetic trip around the Iberian Penninsula's Midwest, or my summer, and also my stay at Feslloch 2010 -the closure of La Gira, the itinerant catalan-valencian music festival- and some other little things. But I can't put everything in a trilingual post I try to write briefly, so I'll start with some photos and impressions of the trip and we'll see later what happens :)

1a estació/1ª estación/1st station: SALAMANCA.
Viva, jove, alegre, ben conservada, d'esperit castellà.
Viva, joven, alegre, bien conservada, de espíritu castellano.
Alive, young, well conserved, with that Castillian spirit.


l


2a//2nd: PORTO, Portugal.
Platges, eucaliptus, menjar i gent amables, increibles, agradables. Un entorn nostàlgic que rebosa cultura. Enorme i cosmopolita.
Playas, eucaliptus, comida y gente amables, increíbles, agradables. Un entorno nostálgico que rebosa cultura. Enorme y cosmopolita.
Beaches, eucaliptus, food and people are so nice, so amazing and pleasant. Nostalgic and radiant environment full of culture. Enormous and cosmopolitan.





3a/3ª/3rd: O GROVE, A TOXA, SANXENXO - Galicia - .
Platges paradisiaques, accent dolç i galleg, menjar sense paraules, sol del Nord.
Playas paradisíacas, acento dulce y gallego, comida sin palabras, sol del Norte.
Heavenly beaches, sweet Galician accent... I've got no words for the food. Northern sun.




4a//4th: SANTIAGO DE COMPOSTELA - Galicia - .
Famosa, màgica, calorosa, amb racons preciosos.
Famosa, mágica, calurosa, con rincones preciosos.
Famous, magic, hot, with such beautiful corners.




5a//5th: TORDESILLAS -Valladolid-.
Antiga, decadent, històrica. Fou capital del regne de Castilla durant el regnat de Joana I.
Antigua, decadente, histórica. Fue capital del reino de Castilla durante el reinado de Juana I.
Ancient, decadent, historic. It was the capital of the kingdom of Castilla when Jane I was its queen.



6a//6th: VALLADOLID.
Magestuosa, combina a la perfecció la modernitat i la tradició. Edificis impressionants i plaça major digna de la capital de Castella i Lleó.
Majestuosa, combina a la perfección la modernidad y la tradición. Edificios impresionantes y plaza mayor digna de la capital de Castilla y León.
Majestic, the perfect combination of modernity and tradition. Amazing buildings and worthy main square of the capital of Castilla y León.




7a//7th: SEGOVIA.
M'enamorí de la juderia i de la part darrera de la catedral. L'arquitectura de totes les èpoques és preciosa i l'aqüeducte romà clarament impressionant. Com és possible que es mantinga així de ferm des del segle I? Com a Valladolid, hi ha un treball dur de rehabilitació de la ciutat que ha fet tornar l'esperit històric.
Me enamoré de la judería y de la parte trasera de la catedral. La arquitectura de todas las épocas es preciosa y el acueducto romano claramente impresionante. ¿Como es posible que se mantenga así de firme desde el siglo I? Como en Valladolid, hay un trabajo duro de rehabilitación de la ciudad que ha hecho volver el espíritu histórico.
I fell in love with the Jewish quarter and the rear of the cathedral. The architechture from any time is precious and the roman aqueduct is clearly impressive. How can it stand like that since I Century? As in Valladolid, they've done a great work to rehabilitate the city and they've gotten up that history spirit.




diumenge, 13 de juny del 2010

Torna a ballar-me-la



Fa més d'un any que tinc aquest blog, i créixer en anys significa créixer també en moltes coses... així que ja era hora de canviar un poc l'aspecte d'açò, no?
A mí m'encanta el nou fons, perquè significa vitalitat, i ganes de fer coses i de que arribe tot allò que ansie.
Estic a punt de dur a terme una iniciativa que dins de poc compartiré amb vosaltres perquè també us animeu a participar.
De moment tinc 17 anys i vull seguir en la línia que duc, admetent els menuts desviaments que em pose el camí per davant.

Hace más de un año que tengo este blog, y crecer en años significa también crecer en muchas cosas... así que ya era hora de cambiar un poco el aspecto de esto, ¿no?
A mí me encanta el nuevo fondo porque significa vitalidad y ganas de hacer cosas y de que llegue todo lo que ansío.
Estoy a punto de comenzar con una iniciativa que dentro de poco compartiré con vosotros para que también os animéis a participar.
De momento tengo 17 años y quiero seguir en la línea que llevo, admitiendo los pequeños desvíos que el camino me ponga por delante.

It's been more than a year since I've got this blog, and growing up in age means also growing up in many other things... so I thought the time to change this a little had come, hasn't it?
I love the new pattern because it means vitality and will to do new things and wait for everything I long for.
I'm about to begin an initiative that I hope to share with you soon so you can also join me in it.
By now, I'm 17 and I want to follow the line I've been walking on, accepting the little detours the way will put in front of me.



dissabte, 20 de març del 2010

Falles


Fiesta y música en la calle.
Mis fallas, un poco agridulces, pero fallas al fin y al cabo.

Me gusta el ambiente, me gusta el color y me gusta que se oiga música por todas partes.
Me gusta que todas las fotos se vean tan bien en esta época porque hace un día de esos que durante el resto del año llamamos 'de fallas'.
Me gusta también que muchas noches quede un trocito de esperanza para pasarlo bien aunque tengas un interior un tanto azul.

No me gusta el cansancio, tantas horas sin dormir, el dolor de caderas después de cuatro días enteros tocando desde las 7 de la mañana, las ganas de vomitar al día siguiente por pasarte con los buñuelos refritos en plena madrugada... pero vale la pena si sirve para hacer feliz a alguien o por lo menos contribuir a que esté un poco más alegre.


Fiesta and music on the street.
My fallas, a little bitwersweet, but fallas anyway.

I like the atmosphere, the colour, hearing music everywhere.
I like photos looking so good because of the wonderful weather we have during these days, the ones we call 'fallas days' during the rest of the year.
I like that there's a piece of hope to have fun many nights even though you feel a bit blue.

I don't like the tiredness, so many hours without sleeping, the hipsache after four days playing and walking from 7 in the morning, the sickness and the feeling of vomiting because you ate too many buñuelos at 5 in the morning... but it's worth it if it's use to make someone happier or at least, contribute to increase their joy.