#spanishrevolution
Junts contra la corrupció, contra el poder abusiu de bancs i polítics, per una democràcia que mire pel benefici del poble i no pel de la privilegiada classe política.
Per una democràcia real, JA! Fent força, tots units, podrem!
Pren el carrer!!!
Juntos contra la corrupción,contra el poder abusivo de bancos y políticos, por una democracia que mire por el beneficio del pueblo y no de la privilegiada clase política.
Por una democracia real,¡YA! ¡Haciendo fuerza,todos unidos, podremos!
¡¡¡Toma la calle!!!
Together against corruption,against the abusive power of banks and politicians,for a democratic system that must look for the people and not the privileged politic class.
For real democraty, NOW! Being strong,all together,we'll be able!
Take the streets!!!
Báñate en mi ojos, que se joda el mar.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris meravelles. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris meravelles. Mostrar tots els missatges
dijous, 19 de maig del 2011
dimarts, 26 d’abril del 2011
Terra d'àngels
Per segona vegada en menys d'un any, Londres ha estat el meu destí. També visitàrem Oxford, que em va parèixer una ciutat molt acollidora.
Anglaterra...esque és altra forma de veure la vida. Potser jo l'aprecie perquè és molt oposada a com la vem ací. Me n'he adonat que l'última vegada que vaig escriure sobre ella em vaig passar d'idealitzar-la. Però va ser la primera sensació!
De totes formes, encara em costa trobar-li les coses dolentes.
Jo crec que deuriem aprendre moltes coses d'ells, però si forem com ells...doncs no tindriem ixa vida fàcil i descarada que hi tenim. El que passa és que jo sóc prou seria moltes vegades, i en aquesta societat d'ací trobe molt a faltar el respecte pels altres, el conéixer les obligacions pròpies, perquè ací estem aprenent a només parlar de drets. Diuen que tenim moltes lleis. Bo, si tots fórem capaços de respectar els altres no ens en caldrien, de lleis!
Por segunda vez en menos de un año, Londres ha sido mi destino. También visitamos Oxford, que me pareció una ciudad muy acogedora.
Inglaterra...esque es otra forma de ver la vida. Puede ser yo la aprecio porque es muy opuesta a cómo la vemos aquí. Me he dado cuenta de que la última vez que escribí sobre ella me pasé idealizándola. ¡Pero fue la primera sensación!
De todas formas, aún me cuesta encontrarle las cosas malas.
Yo creo que deberíamos aprender muchas cosas de ellos, pero si fuéramos como ellos...pues no tendríamos esta vida fácil y descarada de aquí. Lo que pasa es que yo soy bastante seria muchas veces, y en esta sociedad de aquí echo mucho de menos el respeto por los demás, el conocer las obligaciones propias, porque aquí estamos aprendiendo a solo hablar de derechos. Dicen que tenemos muchas leyes. Bueno, si todos fuésemos capaces de respetar a los demás no nos harían falta leyes!
For the second time in less than a year, I've been to London. We also visited Oxford, that seemed very friendly and cozy to me.
England...it's just another way of seeing life. Perhaps I appreciate it because it's very opposite to how we see it here. I realised that the last time I wrote about it I went too far idealising. But I was amazed by the first impression!
Anyway, it's still difficult for me to find its bad things.
I think we should learn a lot from them, but if we were like them...well, then we wouldn't have this easy-living lifestyle, this nerve. What happens to me is that I'm much of a serious girl sometimes, and in this society of ours I miss respect for others, knowing our duties, because here we're learning to only speak about rights. They say there are too many laws. Well, if we all were able to respect everyone else we wouldn't need any laws!
A més a més, hui m'agradaria parlar-vos de la pel·lícula-documental Quant pesa el seu edifici, Sr.Foster?, que tracta sobre la vida de Norman Foster i la seua arquitectura. És impressionant, de fet l'he vista unes tres vegades i em fascina. Des de la banda sonora composada per Joan Valent fins a les increïbles imatges aèrees, està tractada amb tant de gust que és molt difícil no veure com és de magestuosa. A mi em deixa com en un estat de levitació sempre que la veig, perquè és molt serena i estimulant, i per damunt de tot inspiradora. Dóna forces per a voler fer coses grans. Us la recomane de veritat.
Además, hoy me gustaría hablaros de la película-documental ¿Cuánto pesa su edificio, Sr.Foster?, que trata sobre la vida de Norman Foster y su arquitectura. Es impresionante, de hecho la he visto unas tres veces y me fascina. Desde la banda sonora compuesta por Joan Valent hasta las increíbles imágenes aéreas, está tratada con tanto gusto que es muy difícil no ver quán majestuosa es. A mí me deja como en estado de levitación siempre que la veo, porque es muy serena y estimulante, y por encima de todo inspiradora. Da fuerzas para querer hacer cosas grandes. Os la recomiendo de verdad.
Apart from this, today I'd like to tell you about the film-documentary How much does your building weigh, Mr.Foster? which is about Norman Foster's life and his architecture. It's amazing, in fact, I've seen it more than three times and it fascinates me. From its soundtrack -composed by Joan Valent- to the incredible aerial images, it's treated with such a good taste that it is hard to not see how majestic it is. It leaves me like in a levitation state always I see it, because it's so very serene and stimulating, and above all it's inspiring. It gives strenght to want to do great things. I highly recommend it.
Etiquetes de comentaris:
je ne veux pas travailler,
meravelles,
vacances
diumenge, 20 de febrer del 2011
Com trobava a faltar els diumenges sense res a fer, de passejos per l'horta i de pel·lícules al sofà. De temps per a mi mateixa i per als amics.
Aquest cap de setmana ens ha passat una cosa que mai hauriem pensat d'una democràcia actual, i és que, al País Valencià se'ns ha prohibit sintonitzar la TV3 -un dels pocs mitjans de comunicació que fa un gran esforç per la difusió i normativització de la nostra llengua i que a més a més realitza un excel·lent treball en totes les seues produccions. Una de les televisions políticament més independents de l'Estat espanyol, si no la més-.
Estem arribant a un punt en què la ignorància ho justifica tot, i la falta de llibertat d'expressió no hauria de ser pròpia d'un sistema com el nostre. Qué més haurem d'aguantar? Quanta manipul·lació més per part dels governs de tots els colors per a justificar allò que fan mal?
Cómo echaba de menos los domingos sin nada que hacer, de paseos por la huerta y de películas en el sofá. De tiempo para mí misma y para los amigos.
Este fin de semana nos ha pasado una cosa que nunca habríamos pensado de una democracia actual, y es que en nuestra región se nos ha prohibido sintonizar la TV3 (Televisió de Catalunya) -uno de los pocos medios que hace un gran esfuerzo por la difusión y normativización de nuestra lengua y que además realiza un excelente trabajo en todas sus producciones. Una de las televisiones políticamente más independientes del Estado español, si no la más-.
Estamos llegando a un punto en el que la ignorancia lo justifica todo, y la falta de libertad de expresión no debería ser propia de un sistema como el nuestro. ¿Qué más tenemos que aguantar? ¿Cuánta manipulación más por parte de los gobiernos de todos los colores para justificar lo que hacen mal?
How much I missed sundays with nothing to do, of walks through the horta and to watch movies lying on the sofa. I missed some time for myself and friends.
This weekend something so ridiculous from a democratic system like ours happened: we have been prohibited to tune in to TV3 (Catalonian television) in our region -one of the few media groups that makes a huge effort to spread our language and our official grammar, appart from excellent productions. One of the most politically independent public (or private) televisions in our State, if not the most-.
We are at a point in which ignorance justifies everything, and a lack of expression freedom like this shouldn't be allowed in our system. What else do we have to stand? How much more manipulation coming from governments of any colour to justify their mistakes?




Aquest cap de setmana ens ha passat una cosa que mai hauriem pensat d'una democràcia actual, i és que, al País Valencià se'ns ha prohibit sintonitzar la TV3 -un dels pocs mitjans de comunicació que fa un gran esforç per la difusió i normativització de la nostra llengua i que a més a més realitza un excel·lent treball en totes les seues produccions. Una de les televisions políticament més independents de l'Estat espanyol, si no la més-.
Estem arribant a un punt en què la ignorància ho justifica tot, i la falta de llibertat d'expressió no hauria de ser pròpia d'un sistema com el nostre. Qué més haurem d'aguantar? Quanta manipul·lació més per part dels governs de tots els colors per a justificar allò que fan mal?
Cómo echaba de menos los domingos sin nada que hacer, de paseos por la huerta y de películas en el sofá. De tiempo para mí misma y para los amigos.
Este fin de semana nos ha pasado una cosa que nunca habríamos pensado de una democracia actual, y es que en nuestra región se nos ha prohibido sintonizar la TV3 (Televisió de Catalunya) -uno de los pocos medios que hace un gran esfuerzo por la difusión y normativización de nuestra lengua y que además realiza un excelente trabajo en todas sus producciones. Una de las televisiones políticamente más independientes del Estado español, si no la más-.
Estamos llegando a un punto en el que la ignorancia lo justifica todo, y la falta de libertad de expresión no debería ser propia de un sistema como el nuestro. ¿Qué más tenemos que aguantar? ¿Cuánta manipulación más por parte de los gobiernos de todos los colores para justificar lo que hacen mal?
How much I missed sundays with nothing to do, of walks through the horta and to watch movies lying on the sofa. I missed some time for myself and friends.
This weekend something so ridiculous from a democratic system like ours happened: we have been prohibited to tune in to TV3 (Catalonian television) in our region -one of the few media groups that makes a huge effort to spread our language and our official grammar, appart from excellent productions. One of the most politically independent public (or private) televisions in our State, if not the most-.
We are at a point in which ignorance justifies everything, and a lack of expression freedom like this shouldn't be allowed in our system. What else do we have to stand? How much more manipulation coming from governments of any colour to justify their mistakes?
Etiquetes de comentaris:
ai mare,
c'est la vie,
meravelles
dimecres, 2 de febrer del 2011
Espera, espera...ja falta poc!
Una setmana i tornarem a celebrar la fi dels exàmens...per a tornar a començar a estudiar per a la tercera avaluació.
Quin any més estressant però emocionant i enriquidor al mateix temps :)
Al meu conservatori pengen al tauler d'anuncis una frase cada mes. La d'aquest és:
No és ignorant qui no sap, sinò qui no vol aprendre.
Completament d'acord.
Espera, espera...¡ya falta poco!
Una semana y volveremos a celebrar el fin de exámenes...para volver otra vez a comenzar a estudiar para la tercera evaluación.
Qué año tan estresante pero emocionante y enriquecedor al mismo tiempo :)
En mi conservatorio cuelgan en el tablon de anuncios una frase cada mes. La de este es:
No es ignorante quien no sabe, sino quien no quiere aprender.
Completamente de acuerdo.
Wait,wait...it won't take long!
One week and we'll celebrate again the end of the exams... to just begin another time to study for the third term.
What an stressful year, but exciting and enriching at the same time :)
At my conservatory they put a 'quote of the month' in the noticeboard. This month's is:
You're not ignorant if you know nothing, but if you don't want to learn.
I completely agree with it.
Us deixe per un temps amb alguns dels quadres que visitàrem fa dos setmanes al museu Thyssen-Bornemisza de Madrid, a l'exposició Jardins impressionistes; ara que tenim l'AVE anarem a passar el dia des de l'assignatura d'història de l'art, i va ser una experiència molt interessant. Sempre m'ha agradat molt la pintura impressionista, i a més estic un poc obsessionada amb la llum, així que el nivell d'empanament-impressió davant els quadres va ser prou important -si haguereu estat mirant-me en ixe moment s'haurieu rigut de la meua cara-.
Os dejo por un tiempo con algunos de los cuadros que visitamos hace dos semanas en el museo Thyssen-Bornemisza de Madrid, en la exposición Jardines impresionistas; ahora que tenemos el AVE fuimos a pasar el día desde la asignatura de historia del arte, y fue una experiencia muy interesante. Siempre me ha gustado mucho la pintura impresionista, y además estoy un poco obsesionada con la luz, así que el nivel de empanamiento-impresión delante de los cuadros fue bastante importante -si hubierais estado viéndome en ese momento os habríais reído bastante de mi cara-.
I leave you with some of the artworks we saw two weeks ago at Thyssen-Bornemisza Museum, in Madrid, from the Impressionist gardens exhibition; we made our debut with the new high-speed trains and went to Madrid as an initiative from our History of Art class, and I must say it was a very interesting experience. I've always loved impressionist paintings, and besides I'm a bit obsessed with light, so the amazement level in front of the paintings was quite high -if you had been looking at me at that time you would have laughed at my face-.
Gustav Klimt - Forester's House in Weissenbach on the Attersee
Claude Monet - Villas en Bordighera
Camille Pissarro - Maisons des paysans en Eragny
Charles Courtney Curran - Lotus Flowers

Joaquín Sorolla - La alberca, Alcázar de Sevilla.
Una setmana i tornarem a celebrar la fi dels exàmens...per a tornar a començar a estudiar per a la tercera avaluació.
Quin any més estressant però emocionant i enriquidor al mateix temps :)
Al meu conservatori pengen al tauler d'anuncis una frase cada mes. La d'aquest és:
No és ignorant qui no sap, sinò qui no vol aprendre.
Completament d'acord.
Espera, espera...¡ya falta poco!
Una semana y volveremos a celebrar el fin de exámenes...para volver otra vez a comenzar a estudiar para la tercera evaluación.
Qué año tan estresante pero emocionante y enriquecedor al mismo tiempo :)
En mi conservatorio cuelgan en el tablon de anuncios una frase cada mes. La de este es:
No es ignorante quien no sabe, sino quien no quiere aprender.
Completamente de acuerdo.
Wait,wait...it won't take long!
One week and we'll celebrate again the end of the exams... to just begin another time to study for the third term.
What an stressful year, but exciting and enriching at the same time :)
At my conservatory they put a 'quote of the month' in the noticeboard. This month's is:
You're not ignorant if you know nothing, but if you don't want to learn.
I completely agree with it.
Us deixe per un temps amb alguns dels quadres que visitàrem fa dos setmanes al museu Thyssen-Bornemisza de Madrid, a l'exposició Jardins impressionistes; ara que tenim l'AVE anarem a passar el dia des de l'assignatura d'història de l'art, i va ser una experiència molt interessant. Sempre m'ha agradat molt la pintura impressionista, i a més estic un poc obsessionada amb la llum, així que el nivell d'empanament-impressió davant els quadres va ser prou important -si haguereu estat mirant-me en ixe moment s'haurieu rigut de la meua cara-.
Os dejo por un tiempo con algunos de los cuadros que visitamos hace dos semanas en el museo Thyssen-Bornemisza de Madrid, en la exposición Jardines impresionistas; ahora que tenemos el AVE fuimos a pasar el día desde la asignatura de historia del arte, y fue una experiencia muy interesante. Siempre me ha gustado mucho la pintura impresionista, y además estoy un poco obsesionada con la luz, así que el nivel de empanamiento-impresión delante de los cuadros fue bastante importante -si hubierais estado viéndome en ese momento os habríais reído bastante de mi cara-.
I leave you with some of the artworks we saw two weeks ago at Thyssen-Bornemisza Museum, in Madrid, from the Impressionist gardens exhibition; we made our debut with the new high-speed trains and went to Madrid as an initiative from our History of Art class, and I must say it was a very interesting experience. I've always loved impressionist paintings, and besides I'm a bit obsessed with light, so the amazement level in front of the paintings was quite high -if you had been looking at me at that time you would have laughed at my face-.
Charles Courtney Curran - Lotus FlowersJoaquín Sorolla - La alberca, Alcázar de Sevilla.
Etiquetes de comentaris:
futur,
je ne veux pas travailler,
meravelles
dissabte, 8 de gener del 2011
La música
La música és amor. Relació. Ordre. Desastre i meravella tot junt.
La música és com una dona, jo sempre l'he vista com una dona. Sensorial, sensual, reflexionada.
La música és com un amic. No importa el teu color interior, sempre t'acompanya. No importen els diners, ni l'hora del dia. Sempre pots acudir a ella i t'escolta.
La música és família. La coneixes, la vius, convius amb ella. És ta mare i ta filla.
La música és com el sexe:
Alguns dies la vols suau, tècnica, treballada. Vols contacte amb el so mitjançant el treball delicat i precís, la vols a prop però després d'haver-te-la guanyat. La vols de manera tendra. La estas estimant a poc a poc.
Altres dies la necessites dins teu de manera apassionada i desordenada. Fora la tècnica, fora controlar-se. Salvatge, desmesurada, la vols teua. Vols tot d'ella en un segon. Necessites agafar-la, abraçar-la.
La música és amor.
La música es amor. Relación. Orden. Desastre y maravilla todo junto.
La música es como una mujer, yo siempre la he visto como una mujer. Sensorial, sensual, reflexionada.
La música es como una amiga. No importa tu color interior, siempre te acompaña. No importa el dinero, ni la hora del día. Siempre puedes acudir a ella y te escucha.
La música es familia. La conoces, la vives, convives con ella. Es tu madre y tu hija.
La música es como el sexo:
Algunos días la quieres suave, técnica, trabajada. Quieres contacto con el sonido a través del trabajo delicado y preciso, la quieres cerca pero después de habértela ganado. La quieres de manera tierna. La estás queriendo poco a poco.
Otros días la necesitas dentro de ti de manera apasionada y desordenada. Fuera la técnica, fuera controlarse. Salvaje, desmesurada, la quieres tuya. Quieres todo de ella en un segundo. Necesitas cogerla, abrazarla.
La música es amor.
Music is love. Relationship. Order, Disaster and wonder everything together.
Music is like a woman, I've always seen it as a woman. Sensorial, sensuous, reflected.
Music is like a friend. It doesn't matter your inner colour, she's always with you. She doesn't mind money, or the time of the day you call her. You can always come to her aid and she listens to you.
Music is family. You know her, you live her, you live with her. She's your mother and your daughter.
Music is like sex:
Some days you want it soft, technical, elaborated. You want contact with the sound trough a delicated and precise work, you want it close but after having earnt it. You want her in a tender way. You are loving her slow.
Other days you need her inside of you in a passionate way. Out with the technique, out of control. Wild, vast, you want her yours. You want all of her in a second. you need to take her, to embrace her.
Music is love.
La música és com una dona, jo sempre l'he vista com una dona. Sensorial, sensual, reflexionada.
La música és com un amic. No importa el teu color interior, sempre t'acompanya. No importen els diners, ni l'hora del dia. Sempre pots acudir a ella i t'escolta.
La música és família. La coneixes, la vius, convius amb ella. És ta mare i ta filla.
La música és com el sexe:
Alguns dies la vols suau, tècnica, treballada. Vols contacte amb el so mitjançant el treball delicat i precís, la vols a prop però després d'haver-te-la guanyat. La vols de manera tendra. La estas estimant a poc a poc.
Altres dies la necessites dins teu de manera apassionada i desordenada. Fora la tècnica, fora controlar-se. Salvatge, desmesurada, la vols teua. Vols tot d'ella en un segon. Necessites agafar-la, abraçar-la.
La música és amor.
La música es amor. Relación. Orden. Desastre y maravilla todo junto.
La música es como una mujer, yo siempre la he visto como una mujer. Sensorial, sensual, reflexionada.
La música es como una amiga. No importa tu color interior, siempre te acompaña. No importa el dinero, ni la hora del día. Siempre puedes acudir a ella y te escucha.
La música es familia. La conoces, la vives, convives con ella. Es tu madre y tu hija.
La música es como el sexo:
Algunos días la quieres suave, técnica, trabajada. Quieres contacto con el sonido a través del trabajo delicado y preciso, la quieres cerca pero después de habértela ganado. La quieres de manera tierna. La estás queriendo poco a poco.
Otros días la necesitas dentro de ti de manera apasionada y desordenada. Fuera la técnica, fuera controlarse. Salvaje, desmesurada, la quieres tuya. Quieres todo de ella en un segundo. Necesitas cogerla, abrazarla.
La música es amor.
Music is love. Relationship. Order, Disaster and wonder everything together.
Music is like a woman, I've always seen it as a woman. Sensorial, sensuous, reflected.
Music is like a friend. It doesn't matter your inner colour, she's always with you. She doesn't mind money, or the time of the day you call her. You can always come to her aid and she listens to you.
Music is family. You know her, you live her, you live with her. She's your mother and your daughter.
Music is like sex:
Some days you want it soft, technical, elaborated. You want contact with the sound trough a delicated and precise work, you want it close but after having earnt it. You want her in a tender way. You are loving her slow.
Other days you need her inside of you in a passionate way. Out with the technique, out of control. Wild, vast, you want her yours. You want all of her in a second. you need to take her, to embrace her.
Music is love.
divendres, 5 de novembre del 2010
Pròxima estació: esperança
Mentre estudie i vagabondege cada vegada amb menys temps per a eixir, sempre ve bé passar un temps amb la família...i m'he tallat els cabells curtíssims! Les fotos són del bateig del meu cosí que va néixer en Agost.
Demà aniré amb una amiga al concert de Los Delinqüentes, un grup que canta a l'alegria desvergonyida amb fons flamenc -impressionant per cert, toquen molt bé-. El pont de Desembre a Benasque a fer esquí de fons i marxes per la muntanya i en Nadal a Lisboa amb la mateixa gent del viatge de Florència (som 20 persones!).
Quines ganes d'acabar que tenim tots ja i no fa res que hem començat.
Per què el temps sempre ens porta la contrària?
Mientras estudio y vagabundeo cada vez más con menos tiempo para salir, siempre viene bien pasar un tiempo con la familia...¡y me he cortado el pelo cortísimo! Las fotos son del bautizo de mi primo que nació en Agosto.
Mañana iré al concierto de Los Delinqüentes, un grupo que canta a la alegría desvergonzada con fondo flamenco -impresionante por cierto, lo tocan muy bien-. El puente de Diciembre a Benasque a hacer esquí de fondo y machas por la montaña, y en Navidad a Lisboa con la misma gente del viaje de Florencia (¡somos 20 personas!)
Qué ganas de acabar que tenemos todos ya y no hace nada que hemos comenzado.
¿Por qué el tiempo siempre nos lleva la contraria?
While I study and I drift around every time with less time to go out, it's always good to have some moments with family... and I've cut my hair so short! The pictures are from my little cousin's baptism, he was born in August.
Tomorrow I'm going to Los Delinqüentes' concert, a group that sings to happiness with flamenco background -amazing by the way, they play flamenco so well-. December's long weekend in Benasque to do cross-country skiing and mountain marches, and Christmas in Lisbon qith the same people who came last year to Florence with us (we are 20 people!)
How strong is our will to finish now that we have barely started.
Why does time always argue with us?
Etiquetes de comentaris:
je ne veux pas travailler,
meravelles,
vacances
diumenge, 17 d’octubre del 2010
Camins
Ple està el camí de solitud
entre els barrancs d´albades tristes,
allà on la nit canta als estels
versos robats del teu somriure
Davant del mar et vas deixar
penes de sal i un trist esguard,
seguint els fars dels horitzons
vas navegant perdut,
perseguint el teu rumb...
...vas navegant perdut
Una nit més t´he navegat
entre els barrancs d´albades tristes,
allà on el mar escriu al fang
cartes d´amor en versos lliures
A la vall blanca em vaig deixar
fermes arrels i un trist record,
sembrant la terra amb les cançons
vaig caminar perdut perseguint el meu rumb...
...vaig caminar perdut
i aquesta nit la soledat
del vell camí ens ha retrobat
collint els fruits de les cançons,
hem cantat junts
al vent que assola el nostre món... .
..hem cantat junts al vent
Sempre venies darrere
que t'ensenyara cançons
i ara que en saps de boniques
t'amages pels carrerons...
i aquesta nit la soledat
del vell camí ens ha retrobat
collint els fruits de les cançons,
hem cantat junts
al vent que assola el nostre món...
...hem cantat junts al vent
entre els barrancs d´albades tristes,
allà on la nit canta als estels
versos robats del teu somriure
Davant del mar et vas deixar
penes de sal i un trist esguard,
seguint els fars dels horitzons
vas navegant perdut,
perseguint el teu rumb...
...vas navegant perdut
Una nit més t´he navegat
entre els barrancs d´albades tristes,
allà on el mar escriu al fang
cartes d´amor en versos lliures
A la vall blanca em vaig deixar
fermes arrels i un trist record,
sembrant la terra amb les cançons
vaig caminar perdut perseguint el meu rumb...
...vaig caminar perdut
i aquesta nit la soledat
del vell camí ens ha retrobat
collint els fruits de les cançons,
hem cantat junts
al vent que assola el nostre món... .
..hem cantat junts al vent
Sempre venies darrere
que t'ensenyara cançons
i ara que en saps de boniques
t'amages pels carrerons...
i aquesta nit la soledat
del vell camí ens ha retrobat
collint els fruits de les cançons,
hem cantat junts
al vent que assola el nostre món...
...hem cantat junts al vent
This is probably my favourite song in my language, sung by Obrint Pas.
I've tried to translate it, even though it doesn't sound the same way...
It just makes me love this beautiful place even more than I did.
I love our feelings :)
Full is the way of solitude among the sad songs' gullies,
there where the night sings to the stars
stolen verses from your smile.
In front of the sea you left salted sorrows and a sad look,
following the horizons' lighthouses you sail lost, pursuing your direction...you sail lost.
Another night I sailed you among the sad songs' gullies, there where the sea writes on the sand
love letters in free verses.
At the Vall Blanca (Vall d'Albaida) I left solid roots and a sad memory,
sowing the ground with songs, I walked lost pursuing my direction... I walked lost
And tonight loneliness found us again on the old path,
harvesting the songs' fruits, we sang together to the wind that's devastating our world
...we sang together to the wind
You always came after me so that I'd teach you songs,
and now that you know beautiful songs you hide on the alleys...
And tonight loneliness of the old path found us again harvesting the songs' fruits,
we sang together to the wind that's devastating our world
...we sang together to the wind
Lleno está el camino de soledad entre los barrancos de alboradas tristes,
allí donde la noche canta a las estrellas versos robados de tu sonrisa.
Delante del mar te dejaste penas de sal y una triste mirada,
siguiendo los faros de los horizontes navegaste perdido, persiguiendo tu rumbo...
Una noche más te he navegado entre barrancos de alboradas tristes,
allá donde el mar escribe en el barro cartas de amor en versos libres
En La Vall Blanca (La Vall d'Albaida) me dejé firmes raíces y un triste recuerdo,
sembrando la tierra con las canciones
caminé perdido persiguiendo mi rumbo...
Y esta noche la soledad nos ha encontrado de nuevo en el camino,
cosechando los frutos de las canciones, hemos cantado juntos al viento que asola nuestro mundo,
hemos cantado juntos al viento.
Siempre me venías detrás para que te enseñara canciones
y ahora que sabes canciones bonitas
te escondes por los callejones
Y esta noche la soledad nos ha encontrado de nuevo en el camino viejo
cosechando los frutos de las canciones,
hemos cantado juntos al viento que asola nuestro mundo...
...hemos cantado juntos
HAPPY DAYS ARE HERE AGAIN
diumenge, 10 d’octubre del 2010
L'equilibri és impossible
Anglaterra és increible. És la pura essència de la bona organització, de la bellesa. Sempre havia tingut una concepció un tant grisa del Regne Unit en general, però he descobert que tot és més brillant, que tot és color. Jo estava allotjada a East Grinstead, al contat de Sussex, i entre altres llocs, visitàrem castells, carrers, jardins, molls i tendes a Brighton, Eastbourne, Londres, Tunbridge Wells, Groombridge Place, Chichester i Arundel.
Han estat 20 dies meravellosos que m'han descobert un nou lloc, un nou estil de vida i nova gent. Admire com són els anglesos d'oberts i, sobretot als comtats de Kent i Sussex que és on jo he estat, com admiren la cultura. Tothom llig, fan teatre i ballet a qualsevol teatre d'un poble menut, la educació dels xiquets a les escoles és excel·lent, l'ambient de la política encara conserva un mínim de decència, i tot això és una cosa que enveje molt.
Estic definitivament preparada per afegir Londres a la llista de ciutats on estudiaré...total si ja van unes 10, què més dóna una més? :)
Inglaterra es increíble. s la pura esencia de la buena organización, de la belleza. Siempre había tenido una concepción un tanto gris del Reino Unido en general, pero he descubierto que todo es más brillante, que todo es color. Yo estaba lojada en east grinstead, en el condado de Sussex, y entre otros lugares, visitamos castillos, calles, jardines, muelles y tiendas en Brighton, Eastbourne, Londres, Tunbridge Wells, Groombridge Place, Chichester y Arundel.
Han sido 20 días maravillosos que me han descubierto un nuevo lugar, un nuevo estilo de vida y nueva gente. Admiro cómo son los ingleses de abiertos, y sobre todo en los condados de Kent y Sussex, que es donde yo he estado, cómo admiran la cultura. Todo el mundo lee, hacen tearto y ballet en cualquier teatro de un pueblo pequeño, la educación de los niños es excelente, el ambiente de la política aún conserva un poco de decencia, y todo eso es algo que envidio mucho.
Estoy definitivamente preparada para añadir Londres a la lista de ciudades donde estudiaré...total si ya van unas 10, ¿qué más da una más?
England is incredible. it's the pure essence of good organisation and beauty. I'd always had a grey conception of the UK in general, but I've discovered everything is more brilliant, everyting is colour. I was staying at East Grinstead, in Mid Sussex, and between other places, I visited castles, streets, gardens, piers and shops in Brighton, Eastbourne, London, Tunbridge Wells, Groombridge Place, Chichester and Arundel.
It's been 20 marvellous days that let me discover a new place, a new lifestyle and new people. I admire how open English people are, specially at Kent and Sussex (there's where I've been), how much they admire culture. Everyone reads, they play theatre and ballet in any opera house even in small towns, children's education is excellent, the political evironment still conserves a bit of decency, and all these things are stuff I'm really jealous of.
I'm definitely prepared to add London to my cities-to-study-in list...I've got around 10 right now, so how does it care one more city? :)
Etiquetes de comentaris:
estiu,
meravelles,
vacances
dissabte, 14 d’agost del 2010
Realització
Marxe a la deriva per trobar els xicotets forats i provocar dins d'ells explosions d'alegria i de besos, de música, llum i color. Jo crec que per fi se'm dóna bé improvisar.
Us desitge a tots una setmana de disfrutar, que pareix ser el meu verb favorit ací. Les vistes, els tactes, els olors, els gustos i els sons, tot pareix ser més bonic si proves a fer-ho teu.
Estic molt contenta amb el treball, les festes, la música, els llibres, amb els passejos...
Potser que un sol i xicotet èxit ens done la combinació guanyadora de l'alegria?
Marcho a la deriva para encontrar los pequeños agujeros y provocar dentro de ellos explosiones de alegría y de besos, de música, de luz y de color. Yo creo que por fin se me da bien improvisar.
Os deseos a todos una semana de disfrutar, que parece ser mi verbo favorito aquí. Las vistas, los tactos, los olores, los gustos y los sonidos, todo parece ser más bonito si intentas hacerlo tuyo.
Estoy muy contenta con el trabajo, las fiestas, la música, los libros, con los paseos...
¿Puede ser que un solo y pequeño éxito nos dé la combinación ganadora de la alegría?
I go adrift to find the small holes and make inside of them an explosion of joy and kisses, of music, light and colour. I think that I'm finally being good at improvising.
I wish you all a week to enjoy, my favourite verb here. The views, the tact, the smells, the tastes and the sounds, everything seems more beautiful if you try to make it yours.
I'm so glad about my job, the parties, the music, the books, the walks...
Does an only and little succes can give us the winning combination of joy?
Us desitge a tots una setmana de disfrutar, que pareix ser el meu verb favorit ací. Les vistes, els tactes, els olors, els gustos i els sons, tot pareix ser més bonic si proves a fer-ho teu.
Estic molt contenta amb el treball, les festes, la música, els llibres, amb els passejos...
Potser que un sol i xicotet èxit ens done la combinació guanyadora de l'alegria?
Marcho a la deriva para encontrar los pequeños agujeros y provocar dentro de ellos explosiones de alegría y de besos, de música, de luz y de color. Yo creo que por fin se me da bien improvisar.
Os deseos a todos una semana de disfrutar, que parece ser mi verbo favorito aquí. Las vistas, los tactos, los olores, los gustos y los sonidos, todo parece ser más bonito si intentas hacerlo tuyo.
Estoy muy contenta con el trabajo, las fiestas, la música, los libros, con los paseos...
¿Puede ser que un solo y pequeño éxito nos dé la combinación ganadora de la alegría?
I go adrift to find the small holes and make inside of them an explosion of joy and kisses, of music, light and colour. I think that I'm finally being good at improvising.
I wish you all a week to enjoy, my favourite verb here. The views, the tact, the smells, the tastes and the sounds, everything seems more beautiful if you try to make it yours.
I'm so glad about my job, the parties, the music, the books, the walks...
Does an only and little succes can give us the winning combination of joy?
Etiquetes de comentaris:
estiu,
meravelles,
vacances
divendres, 14 de maig del 2010
Pintar la vida abans que ella ens destinya

Exactament allò que pense ara mateix encara que siga irrealitzable entre muntons de fulls, pianos, llibres i exàmens...pero ja arribarà l'hora d'olorar les flors.
Exactamente lo que pienso ahora mismo aunque sea irrealizable entre montones de hojas, pianos, libros y exámenes... pero ya llegará la hora de oler las flores.
'Paint life before it fades you'. That's exactly wat I think right now even though it's unfeasible between an amount of sheets, pianos, books and examns... but the time to smell the flowers will come sooner or later.
dilluns, 12 d’abril del 2010
Paris pel matí, Paris per la vesprada i Paris per la nit.
Es muy difícil condensar en un párrafo todo lo que es París. A derecha y a izquierda, mires donde mires hay algo bonito, algo que concentra en un pequeño agujerito toda la esencia de una ciudad tan maravillosa y con tanta historia (y tantas historias).
Champs Elysées, Île de la cité, Nôtre Dame, el Grand Palais con ese techo de cristal, Trocadero, Arco de tiunfo, el Sena y todos los edificios impresionantes que lo rodean, torre Eiffel (por muchas fotos que le hice no me canso nunca de verlas)
...y Montmartre:
Mi parte favorita de la ciudad como no podía ser de otra manera. Nada más llegar me enamoré de la música, del arte, de los retratistas, de los edificios y de los jardines. Todo tiene un aire, una luz y un aroma indescriptibles con sólo palabras e indescifrables por todo lo que encierran en ellos.
Y por la noche... París es la misma pero diferente.
Aquella luz del sol que se filtraba entre las nubes por la mañana se convierte en perfume, se transforma en más luz y se desarrolla hasta conformar la elegancia de ese todo oscuro pero a la vez luminoso, de todos los colores a través del prisma que se reflejan en las ventanas de las buhardillas azules que tienen todos los edificios y entra por debajo de las puertas. Y creo que no puedes escapar de eso porque al instante sucumbes a su belleza y los ojos con los que ves París se visten con unas nuevas lunettes brillantes.
It's so difficult to condense in a paragraph everything Paris is. Right or left, anywhere you look,
there's always something beautiful that concentrates in a little hole the whole essence of a marvellous city full of history and also full of stories.
Champs Elysées, Île de la cité, Nôtre Dame, the Grand Palais with this enormous crystal roof, Trocadéro, Arc de triomph, the Seine and the amazing buildings around, Eiffel tower (I never get tired of watching all the pictures I took of it)
...and Montmartre:
My favourite part of the city of course. As soon as I got there I fell in love with the music, the art, the portrait artists, the buildings and gardens. Every single thing has an air, light and a scent indescribable only with words and indecipherable because of what they hide in them.
And at night...Paris is the same but different.
That sun light that was filtered through clouds in the morning becomes perfume, turns into more light and develops to make the elegance of that whole thing, dark but bright instead, made of the colours reflected on the blue dormer windows of all the buildings and pass through the doors. And I think you can't escape from that because you instantly succumb to its beauty and the eyes through which you see Paris wear new shiny lunettes.











Además del viaje turístico estuve con una familia que me acogió muy bien y me trató como una reina, increíblemente amables y atentos, fueron muy dulces conmigo todo el tiempo y estoy súper agradecida... y qué bien que cocinaban! Estoy planeando un viaje de vuelta con un compañero que vino conmigo al viaje y espero volver a verles pronto.
Besides the sightseeing I stayed with a family that received me so well and treated me as if I was a queen, they are incredibly nice and attentive, they behaved so sweetly with me all the time and I'm so grateful... and how they cook! I'm already planning a new trip destination Paris with a friend from the exchange and I really hope to see them again soon.
Champs Elysées, Île de la cité, Nôtre Dame, el Grand Palais con ese techo de cristal, Trocadero, Arco de tiunfo, el Sena y todos los edificios impresionantes que lo rodean, torre Eiffel (por muchas fotos que le hice no me canso nunca de verlas)
...y Montmartre:
Mi parte favorita de la ciudad como no podía ser de otra manera. Nada más llegar me enamoré de la música, del arte, de los retratistas, de los edificios y de los jardines. Todo tiene un aire, una luz y un aroma indescriptibles con sólo palabras e indescifrables por todo lo que encierran en ellos.
Y por la noche... París es la misma pero diferente.
Aquella luz del sol que se filtraba entre las nubes por la mañana se convierte en perfume, se transforma en más luz y se desarrolla hasta conformar la elegancia de ese todo oscuro pero a la vez luminoso, de todos los colores a través del prisma que se reflejan en las ventanas de las buhardillas azules que tienen todos los edificios y entra por debajo de las puertas. Y creo que no puedes escapar de eso porque al instante sucumbes a su belleza y los ojos con los que ves París se visten con unas nuevas lunettes brillantes.
It's so difficult to condense in a paragraph everything Paris is. Right or left, anywhere you look,
there's always something beautiful that concentrates in a little hole the whole essence of a marvellous city full of history and also full of stories.
Champs Elysées, Île de la cité, Nôtre Dame, the Grand Palais with this enormous crystal roof, Trocadéro, Arc de triomph, the Seine and the amazing buildings around, Eiffel tower (I never get tired of watching all the pictures I took of it)
...and Montmartre:
My favourite part of the city of course. As soon as I got there I fell in love with the music, the art, the portrait artists, the buildings and gardens. Every single thing has an air, light and a scent indescribable only with words and indecipherable because of what they hide in them.
And at night...Paris is the same but different.
That sun light that was filtered through clouds in the morning becomes perfume, turns into more light and develops to make the elegance of that whole thing, dark but bright instead, made of the colours reflected on the blue dormer windows of all the buildings and pass through the doors. And I think you can't escape from that because you instantly succumb to its beauty and the eyes through which you see Paris wear new shiny lunettes.
Además del viaje turístico estuve con una familia que me acogió muy bien y me trató como una reina, increíblemente amables y atentos, fueron muy dulces conmigo todo el tiempo y estoy súper agradecida... y qué bien que cocinaban! Estoy planeando un viaje de vuelta con un compañero que vino conmigo al viaje y espero volver a verles pronto.
Besides the sightseeing I stayed with a family that received me so well and treated me as if I was a queen, they are incredibly nice and attentive, they behaved so sweetly with me all the time and I'm so grateful... and how they cook! I'm already planning a new trip destination Paris with a friend from the exchange and I really hope to see them again soon.
diumenge, 21 de març del 2010
Paris
El martes estaré en un avión rumbo a la ciudad de la luz, de la que no recuerdo casi nada pero espero guardar una sensación preciosa. De momento, va un pequeño homenaje, una de mis partes favoritas de Paris, je t'aime.
On Tuesday, I'll be on my way to the city of the lights, of which I don't remember many things but I hope to keep beautiful feelings. By now, there is a little tribute, one of my favourite parts from Paris, je t'aime.
diumenge, 7 de març del 2010
Mares
Hoy hemos celebrado el 80 cumpleaños de mi abuela en familia. Para mí es una mujer admirable, madre de seis hijos maravillosos, trabajadora, activa y a pesar de lo mal que está tiene fuerza de voluntad para no estar quieta y seguir adelante.
Hace poco nos enseñó a mis hermanas y a mí una foto de cuando era pequeña (antes de la Guerra Civil, sobre 1930). La iban a operar y su madre se la hizo por si moría en la operación y nunca más volvía a verla. Nada más saber la historia, nos dimos cuenta de que si ella hubiese muerto en esa operación ninguna de nosotras, ninguno de los más de 30 integrantes de esta increíble familia, estaríamos aquí.
Y esto, junto a los álbums de fotos que estaban apilados en la mesa del estudio me han hecho pensar sobre mis padres. Existo, vivo y puedo crear gracias a ellos; he conocido a tanta gente y tantos lugares también gracias a ellos. Son ellos los que me han transmitido los valores y el estilo de vida que han formado lo que he sido, lo que soy y lo que seré. Y también es por ellos que cada día me doy cuenta de lo maravilloso que es el hecho de vivir.
Today we celebrated my grandmother's 80th birthday in family. To me, she's a great admirable woman, mom of six wonderful children that one day became my aunts and uncles, she's hard-working, active and instead how ill she is, she has willpower to go on.
The other day she showed my sisters and I a picture of her when she was a little girl (before the Civil War, around 1930). She was going to have an operation and her mom took the picture to see her again in case she died. As soon as we knew the story, we realised that if it wasn't for her, none of us, none of the members of this amazing family, would have existed.
This and my family's photo albums made think of my parents. I exist, I live and I can create because of them. I've known so many people and visited all these beautiful places also because of them. They taught me values and a lifestyle that made me be the one I was once, the one I am and will be. And it's also their fault that I realise how wonderful living is.




Hace poco nos enseñó a mis hermanas y a mí una foto de cuando era pequeña (antes de la Guerra Civil, sobre 1930). La iban a operar y su madre se la hizo por si moría en la operación y nunca más volvía a verla. Nada más saber la historia, nos dimos cuenta de que si ella hubiese muerto en esa operación ninguna de nosotras, ninguno de los más de 30 integrantes de esta increíble familia, estaríamos aquí.
Y esto, junto a los álbums de fotos que estaban apilados en la mesa del estudio me han hecho pensar sobre mis padres. Existo, vivo y puedo crear gracias a ellos; he conocido a tanta gente y tantos lugares también gracias a ellos. Son ellos los que me han transmitido los valores y el estilo de vida que han formado lo que he sido, lo que soy y lo que seré. Y también es por ellos que cada día me doy cuenta de lo maravilloso que es el hecho de vivir.
Today we celebrated my grandmother's 80th birthday in family. To me, she's a great admirable woman, mom of six wonderful children that one day became my aunts and uncles, she's hard-working, active and instead how ill she is, she has willpower to go on.
The other day she showed my sisters and I a picture of her when she was a little girl (before the Civil War, around 1930). She was going to have an operation and her mom took the picture to see her again in case she died. As soon as we knew the story, we realised that if it wasn't for her, none of us, none of the members of this amazing family, would have existed.
This and my family's photo albums made think of my parents. I exist, I live and I can create because of them. I've known so many people and visited all these beautiful places also because of them. They taught me values and a lifestyle that made me be the one I was once, the one I am and will be. And it's also their fault that I realise how wonderful living is.




Subscriure's a:
Missatges (Atom)
