El cant a la quotidianeitat. L'himne a allò més dolç i normal. La poesia amb música que mai deixa de créixer i créixer dins dels qui la escolten.
Trobe que Manel saben fer màgiques les coses que a tots ens passen, i que no necessiten d'artificis per aconseguir ser especials. No precisen inventar-se estils, o vestir-se de forma estranya, i són originals pel fet de ser normals.
I en el món de la música, moltes vegades pense que la normalitat resulta menyspreada, que s'inventen coses que no són naturals per a aconseguir crear un efecte de diferenciació.
Són uns dels pocs músics que aconsegueixen fer-me plorar fent lírica dels sentits més habituals, perquè dins d'aquestes coses em veig a mi. I a la llum del Mediterrani, de Barcelona, de València, de Mallorca. I em fan somiar. Això que tanques els ulls i et veus perfectament dins les cançons com si fóssin un llibre, i passes les pàgines i no pots veure més que dolçor, familiaritat i la gota d'un gelat caient derretida en un dia d'estiu.
Malgrat cantar en català (que per a mi no és cap problema, més un avantatge perquè me n'identifique millor), han estat de gira per tota Espanya, inclús a Londres, Manchester i Glasgow, on les entrades es varen esgotar. Perquè les seues sensacions són universals.
No sabria quina cançó escollir, perquè totes em fascinen, però vos deixaré amb el clàssic vídeo de la seua versió de Common people de Pulp,(La gent normal) tocant al Mercat de La Boqueria de Barcelona. Crec que reflexa molt bé la seua essència i els seus valors.
El canto a la cotidianeidad. El himno a lo más dulce y normal. La poesía con música que nunca deja de crecer y crecer dentro de los que la escuchan. Creo que Manel saben hacer mágicas las cosas que a todos nos pasan, y que no necesitan artificios para conseguir ser especiales. No precisan inventarse estilos, o vestir de forma extraña, y son originales por el hecho de ser normales. Y en el mundo de la música, muchas veces pienso que la normalidad resulta menospreciada, que se inventan cosas que no son naturales para conseguir un efecto de diferenciación. Son unos de los pocos músicos que consiguen hacerme llorar haciendo lírica de los sentidos más habituales, porque dentro de estas cosas me veo a mí. Y a la luz del Mediterráneo, de Barcelona, de Valencia, de Mallorca. Y me hacen soñar. Como cuando cierras los ojos y te ves perfectamente dentro de las canciones como si fueran un libro, y pasas las páginas y no puedes ver más que dulzura, familiaridad y la gota de un helado derritiéndose en un día de verano. A pesar de cantar en catalán (que para mí no es ningún problema, más una ventaja porque me identifico mejor), han estado de gira por toda España, incluso en Londres, Manchester y Glasgow, donde las entradas se agotaron. Porque sus sensaciones y sus valores son universales. No sabría qué canción escoger, porque todas me fascinan, pero os dejaré con el clásico vídeo de su versión de Common people, de Pulp, tocando en el Mercado de La Boquería de Barcelona. Creo que refleja muy bien su esencia.
The singing to everydayness. The hymn to the sweetest and the most common things. Poetry with music that never stops growing and rising inside those who listen to it.
I think Manel know how to turn into magical the things happening to all of us, and they need no tricks to get to be special. They don't need to make up styles, or dress up in weird ways, and they are original for the fact of being normal.
And in music world, many time I think that normality is underestimated, that people invent non-natural things to obtain a differentiation effect.
They're some of the few musicians that can make me cry creating poetry with the most habitual senses, because it's inside these thing that I see myself. And I see the Mediterranean light, Barcelona's, Valencia's, Mallorca's light. And they make me dream. Like when ou close your eyes and see yourself perfectly inside songs as if they were a book, and you go through the pages surrounded by sweetness, familiarity and the drop of a melted ice-cream falling down on a summer day.
Despite singing in catalan (which is not a problem for me at all, but an advantage because I feel easily identified), they have been on tour around Spain, and even London, Glasgow and Manchester received them with sold out concerts. Because their sensations and values are universal.
I wouldn't know how to choose only one song, because all of theirs fascinate me, but I'll leave you with their classical video singing their vesion of Pulp's Common people at the Boqueria Market in Barcelona. I think it reflects very well their essence.
dijous, 3 de març del 2011
diumenge, 20 de febrer del 2011
Com trobava a faltar els diumenges sense res a fer, de passejos per l'horta i de pel·lícules al sofà. De temps per a mi mateixa i per als amics.
Aquest cap de setmana ens ha passat una cosa que mai hauriem pensat d'una democràcia actual, i és que, al País Valencià se'ns ha prohibit sintonitzar la TV3 -un dels pocs mitjans de comunicació que fa un gran esforç per la difusió i normativització de la nostra llengua i que a més a més realitza un excel·lent treball en totes les seues produccions. Una de les televisions políticament més independents de l'Estat espanyol, si no la més-.
Estem arribant a un punt en què la ignorància ho justifica tot, i la falta de llibertat d'expressió no hauria de ser pròpia d'un sistema com el nostre. Qué més haurem d'aguantar? Quanta manipul·lació més per part dels governs de tots els colors per a justificar allò que fan mal?
Cómo echaba de menos los domingos sin nada que hacer, de paseos por la huerta y de películas en el sofá. De tiempo para mí misma y para los amigos.
Este fin de semana nos ha pasado una cosa que nunca habríamos pensado de una democracia actual, y es que en nuestra región se nos ha prohibido sintonizar la TV3 (Televisió de Catalunya) -uno de los pocos medios que hace un gran esfuerzo por la difusión y normativización de nuestra lengua y que además realiza un excelente trabajo en todas sus producciones. Una de las televisiones políticamente más independientes del Estado español, si no la más-.
Estamos llegando a un punto en el que la ignorancia lo justifica todo, y la falta de libertad de expresión no debería ser propia de un sistema como el nuestro. ¿Qué más tenemos que aguantar? ¿Cuánta manipulación más por parte de los gobiernos de todos los colores para justificar lo que hacen mal?
How much I missed sundays with nothing to do, of walks through the horta and to watch movies lying on the sofa. I missed some time for myself and friends.
This weekend something so ridiculous from a democratic system like ours happened: we have been prohibited to tune in to TV3 (Catalonian television) in our region -one of the few media groups that makes a huge effort to spread our language and our official grammar, appart from excellent productions. One of the most politically independent public (or private) televisions in our State, if not the most-.
We are at a point in which ignorance justifies everything, and a lack of expression freedom like this shouldn't be allowed in our system. What else do we have to stand? How much more manipulation coming from governments of any colour to justify their mistakes?
Aquest cap de setmana ens ha passat una cosa que mai hauriem pensat d'una democràcia actual, i és que, al País Valencià se'ns ha prohibit sintonitzar la TV3 -un dels pocs mitjans de comunicació que fa un gran esforç per la difusió i normativització de la nostra llengua i que a més a més realitza un excel·lent treball en totes les seues produccions. Una de les televisions políticament més independents de l'Estat espanyol, si no la més-.
Estem arribant a un punt en què la ignorància ho justifica tot, i la falta de llibertat d'expressió no hauria de ser pròpia d'un sistema com el nostre. Qué més haurem d'aguantar? Quanta manipul·lació més per part dels governs de tots els colors per a justificar allò que fan mal?
Cómo echaba de menos los domingos sin nada que hacer, de paseos por la huerta y de películas en el sofá. De tiempo para mí misma y para los amigos.
Este fin de semana nos ha pasado una cosa que nunca habríamos pensado de una democracia actual, y es que en nuestra región se nos ha prohibido sintonizar la TV3 (Televisió de Catalunya) -uno de los pocos medios que hace un gran esfuerzo por la difusión y normativización de nuestra lengua y que además realiza un excelente trabajo en todas sus producciones. Una de las televisiones políticamente más independientes del Estado español, si no la más-.
Estamos llegando a un punto en el que la ignorancia lo justifica todo, y la falta de libertad de expresión no debería ser propia de un sistema como el nuestro. ¿Qué más tenemos que aguantar? ¿Cuánta manipulación más por parte de los gobiernos de todos los colores para justificar lo que hacen mal?
How much I missed sundays with nothing to do, of walks through the horta and to watch movies lying on the sofa. I missed some time for myself and friends.
This weekend something so ridiculous from a democratic system like ours happened: we have been prohibited to tune in to TV3 (Catalonian television) in our region -one of the few media groups that makes a huge effort to spread our language and our official grammar, appart from excellent productions. One of the most politically independent public (or private) televisions in our State, if not the most-.
We are at a point in which ignorance justifies everything, and a lack of expression freedom like this shouldn't be allowed in our system. What else do we have to stand? How much more manipulation coming from governments of any colour to justify their mistakes?
dimecres, 2 de febrer del 2011
Espera, espera...ja falta poc!
Una setmana i tornarem a celebrar la fi dels exàmens...per a tornar a començar a estudiar per a la tercera avaluació.
Quin any més estressant però emocionant i enriquidor al mateix temps :)
Al meu conservatori pengen al tauler d'anuncis una frase cada mes. La d'aquest és:
No és ignorant qui no sap, sinò qui no vol aprendre.
Completament d'acord.
Espera, espera...¡ya falta poco!
Una semana y volveremos a celebrar el fin de exámenes...para volver otra vez a comenzar a estudiar para la tercera evaluación.
Qué año tan estresante pero emocionante y enriquecedor al mismo tiempo :)
En mi conservatorio cuelgan en el tablon de anuncios una frase cada mes. La de este es:
No es ignorante quien no sabe, sino quien no quiere aprender.
Completamente de acuerdo.
Wait,wait...it won't take long!
One week and we'll celebrate again the end of the exams... to just begin another time to study for the third term.
What an stressful year, but exciting and enriching at the same time :)
At my conservatory they put a 'quote of the month' in the noticeboard. This month's is:
You're not ignorant if you know nothing, but if you don't want to learn.
I completely agree with it.
Us deixe per un temps amb alguns dels quadres que visitàrem fa dos setmanes al museu Thyssen-Bornemisza de Madrid, a l'exposició Jardins impressionistes; ara que tenim l'AVE anarem a passar el dia des de l'assignatura d'història de l'art, i va ser una experiència molt interessant. Sempre m'ha agradat molt la pintura impressionista, i a més estic un poc obsessionada amb la llum, així que el nivell d'empanament-impressió davant els quadres va ser prou important -si haguereu estat mirant-me en ixe moment s'haurieu rigut de la meua cara-.
Os dejo por un tiempo con algunos de los cuadros que visitamos hace dos semanas en el museo Thyssen-Bornemisza de Madrid, en la exposición Jardines impresionistas; ahora que tenemos el AVE fuimos a pasar el día desde la asignatura de historia del arte, y fue una experiencia muy interesante. Siempre me ha gustado mucho la pintura impresionista, y además estoy un poco obsesionada con la luz, así que el nivel de empanamiento-impresión delante de los cuadros fue bastante importante -si hubierais estado viéndome en ese momento os habríais reído bastante de mi cara-.
I leave you with some of the artworks we saw two weeks ago at Thyssen-Bornemisza Museum, in Madrid, from the Impressionist gardens exhibition; we made our debut with the new high-speed trains and went to Madrid as an initiative from our History of Art class, and I must say it was a very interesting experience. I've always loved impressionist paintings, and besides I'm a bit obsessed with light, so the amazement level in front of the paintings was quite high -if you had been looking at me at that time you would have laughed at my face-.
Gustav Klimt - Forester's House in Weissenbach on the Attersee
Claude Monet - Villas en Bordighera
Camille Pissarro - Maisons des paysans en Eragny
Charles Courtney Curran - Lotus Flowers
Joaquín Sorolla - La alberca, Alcázar de Sevilla.
Una setmana i tornarem a celebrar la fi dels exàmens...per a tornar a començar a estudiar per a la tercera avaluació.
Quin any més estressant però emocionant i enriquidor al mateix temps :)
Al meu conservatori pengen al tauler d'anuncis una frase cada mes. La d'aquest és:
No és ignorant qui no sap, sinò qui no vol aprendre.
Completament d'acord.
Espera, espera...¡ya falta poco!
Una semana y volveremos a celebrar el fin de exámenes...para volver otra vez a comenzar a estudiar para la tercera evaluación.
Qué año tan estresante pero emocionante y enriquecedor al mismo tiempo :)
En mi conservatorio cuelgan en el tablon de anuncios una frase cada mes. La de este es:
No es ignorante quien no sabe, sino quien no quiere aprender.
Completamente de acuerdo.
Wait,wait...it won't take long!
One week and we'll celebrate again the end of the exams... to just begin another time to study for the third term.
What an stressful year, but exciting and enriching at the same time :)
At my conservatory they put a 'quote of the month' in the noticeboard. This month's is:
You're not ignorant if you know nothing, but if you don't want to learn.
I completely agree with it.
Us deixe per un temps amb alguns dels quadres que visitàrem fa dos setmanes al museu Thyssen-Bornemisza de Madrid, a l'exposició Jardins impressionistes; ara que tenim l'AVE anarem a passar el dia des de l'assignatura d'història de l'art, i va ser una experiència molt interessant. Sempre m'ha agradat molt la pintura impressionista, i a més estic un poc obsessionada amb la llum, així que el nivell d'empanament-impressió davant els quadres va ser prou important -si haguereu estat mirant-me en ixe moment s'haurieu rigut de la meua cara-.
Os dejo por un tiempo con algunos de los cuadros que visitamos hace dos semanas en el museo Thyssen-Bornemisza de Madrid, en la exposición Jardines impresionistas; ahora que tenemos el AVE fuimos a pasar el día desde la asignatura de historia del arte, y fue una experiencia muy interesante. Siempre me ha gustado mucho la pintura impresionista, y además estoy un poco obsesionada con la luz, así que el nivel de empanamiento-impresión delante de los cuadros fue bastante importante -si hubierais estado viéndome en ese momento os habríais reído bastante de mi cara-.
I leave you with some of the artworks we saw two weeks ago at Thyssen-Bornemisza Museum, in Madrid, from the Impressionist gardens exhibition; we made our debut with the new high-speed trains and went to Madrid as an initiative from our History of Art class, and I must say it was a very interesting experience. I've always loved impressionist paintings, and besides I'm a bit obsessed with light, so the amazement level in front of the paintings was quite high -if you had been looking at me at that time you would have laughed at my face-.
Gustav Klimt - Forester's House in Weissenbach on the Attersee
Claude Monet - Villas en Bordighera
Camille Pissarro - Maisons des paysans en EragnyCharles Courtney Curran - Lotus Flowers
Joaquín Sorolla - La alberca, Alcázar de Sevilla.
dissabte, 8 de gener del 2011
La música
La música és amor. Relació. Ordre. Desastre i meravella tot junt.
La música és com una dona, jo sempre l'he vista com una dona. Sensorial, sensual, reflexionada.
La música és com un amic. No importa el teu color interior, sempre t'acompanya. No importen els diners, ni l'hora del dia. Sempre pots acudir a ella i t'escolta.
La música és família. La coneixes, la vius, convius amb ella. És ta mare i ta filla.
La música és com el sexe:
Alguns dies la vols suau, tècnica, treballada. Vols contacte amb el so mitjançant el treball delicat i precís, la vols a prop però després d'haver-te-la guanyat. La vols de manera tendra. La estas estimant a poc a poc.
Altres dies la necessites dins teu de manera apassionada i desordenada. Fora la tècnica, fora controlar-se. Salvatge, desmesurada, la vols teua. Vols tot d'ella en un segon. Necessites agafar-la, abraçar-la.
La música és amor.
La música es amor. Relación. Orden. Desastre y maravilla todo junto.
La música es como una mujer, yo siempre la he visto como una mujer. Sensorial, sensual, reflexionada.
La música es como una amiga. No importa tu color interior, siempre te acompaña. No importa el dinero, ni la hora del día. Siempre puedes acudir a ella y te escucha.
La música es familia. La conoces, la vives, convives con ella. Es tu madre y tu hija.
La música es como el sexo:
Algunos días la quieres suave, técnica, trabajada. Quieres contacto con el sonido a través del trabajo delicado y preciso, la quieres cerca pero después de habértela ganado. La quieres de manera tierna. La estás queriendo poco a poco.
Otros días la necesitas dentro de ti de manera apasionada y desordenada. Fuera la técnica, fuera controlarse. Salvaje, desmesurada, la quieres tuya. Quieres todo de ella en un segundo. Necesitas cogerla, abrazarla.
La música es amor.
Music is love. Relationship. Order, Disaster and wonder everything together.
Music is like a woman, I've always seen it as a woman. Sensorial, sensuous, reflected.
Music is like a friend. It doesn't matter your inner colour, she's always with you. She doesn't mind money, or the time of the day you call her. You can always come to her aid and she listens to you.
Music is family. You know her, you live her, you live with her. She's your mother and your daughter.
Music is like sex:
Some days you want it soft, technical, elaborated. You want contact with the sound trough a delicated and precise work, you want it close but after having earnt it. You want her in a tender way. You are loving her slow.
Other days you need her inside of you in a passionate way. Out with the technique, out of control. Wild, vast, you want her yours. You want all of her in a second. you need to take her, to embrace her.
Music is love.
La música és com una dona, jo sempre l'he vista com una dona. Sensorial, sensual, reflexionada.
La música és com un amic. No importa el teu color interior, sempre t'acompanya. No importen els diners, ni l'hora del dia. Sempre pots acudir a ella i t'escolta.
La música és família. La coneixes, la vius, convius amb ella. És ta mare i ta filla.
La música és com el sexe:
Alguns dies la vols suau, tècnica, treballada. Vols contacte amb el so mitjançant el treball delicat i precís, la vols a prop però després d'haver-te-la guanyat. La vols de manera tendra. La estas estimant a poc a poc.
Altres dies la necessites dins teu de manera apassionada i desordenada. Fora la tècnica, fora controlar-se. Salvatge, desmesurada, la vols teua. Vols tot d'ella en un segon. Necessites agafar-la, abraçar-la.
La música és amor.
La música es amor. Relación. Orden. Desastre y maravilla todo junto.
La música es como una mujer, yo siempre la he visto como una mujer. Sensorial, sensual, reflexionada.
La música es como una amiga. No importa tu color interior, siempre te acompaña. No importa el dinero, ni la hora del día. Siempre puedes acudir a ella y te escucha.
La música es familia. La conoces, la vives, convives con ella. Es tu madre y tu hija.
La música es como el sexo:
Algunos días la quieres suave, técnica, trabajada. Quieres contacto con el sonido a través del trabajo delicado y preciso, la quieres cerca pero después de habértela ganado. La quieres de manera tierna. La estás queriendo poco a poco.
Otros días la necesitas dentro de ti de manera apasionada y desordenada. Fuera la técnica, fuera controlarse. Salvaje, desmesurada, la quieres tuya. Quieres todo de ella en un segundo. Necesitas cogerla, abrazarla.
La música es amor.
Music is love. Relationship. Order, Disaster and wonder everything together.
Music is like a woman, I've always seen it as a woman. Sensorial, sensuous, reflected.
Music is like a friend. It doesn't matter your inner colour, she's always with you. She doesn't mind money, or the time of the day you call her. You can always come to her aid and she listens to you.
Music is family. You know her, you live her, you live with her. She's your mother and your daughter.
Music is like sex:
Some days you want it soft, technical, elaborated. You want contact with the sound trough a delicated and precise work, you want it close but after having earnt it. You want her in a tender way. You are loving her slow.
Other days you need her inside of you in a passionate way. Out with the technique, out of control. Wild, vast, you want her yours. You want all of her in a second. you need to take her, to embrace her.
Music is love.
diumenge, 26 de desembre del 2010
Nadals
Açò comença a parèixer entre un blog de viatges i un àlbum familiar...pero jo no em canse!
Els Nadals poden semblar per a nosaltres quelcom d'habitual, perquè tots vivim en el mateix poble i a pesar de ser molts, solem reunir-nos tota la família prou sovint, però continuent sent especials per alguna raó. Estime la meua família i sempre disfrutaré al costat de tots perquè jo sóc ells, perquè sóc una part d'ells i vull que els meus cosins també siguen una part de mi. Tenim les nostres coses, les nostres tradicions que encara que ens fem majors seguiran estant ahi per nosaltres. No puc creure'm la sort que tinc.
La veritat és que ha sigut un final d'any com no podia haver estat, molt inesperat pero boníssim. I aquest any serà encara més emocionant. No tinc por. És com la sensació d'estar a la vora d'un penya-segat a punt de botar a l'aigua. Dóna un poc de vertigen, però una vegada t'has llençat t'alliberes de tot i comences a experimentar l'aventura que és créixer. Tinc moltíssimes ganes.
Esto empieza a parecer entre un blog de viajes y un álbum familiar... ¡pero yo no me canso! Las Navidades pueden parecer para nosotros algo habitual, porque todos vivimos en el mismo pueblo y a pesar de ser muchos solemos reunirnos toda la familia bastante a menudo, pero siguen siendo especiales por alguna razón. Quiero a mi familia y siempre disfrutaré a su lado porque yo soy ellos, soy una parte de ellos y quiero que mis primos también sean una parte de mí. Tenemos nuestras cosas, nuestras tradiciones que aunque nos hagamos mayores seguiran estando ahí para nosotros. No puedo creerme la suerte que tengo.
La verdad es que ha sido un fin de año como no podia haberlo sido, muy inesperado pero buenísimo. Y este año será aún más emocionante. No tengo miedo. Es como la sensación de estar al borde de un acantilado a punto de saltar al agua. Da un poco de vértigo, pero una vez te has tirado te liberas de todo y comienzas a experimentar la aventura que es crecer. Tengo muchísimas ganas
This is somehow beginning to look like a travel blog and a family photo album...but I never get tired of it! Christmas may seem something usual for us, because we all live in the same town and despite being a lot of people we meet ourselves very often, but this time of the year still has something special. I love my family and I'll always enjoy next to them because I'm them, I'm a part of them and I want my cousins to be a part of me too. We have our things, our traditions that even if we grow up would be there for us. I can't believe how lucky I am.
The truth is I had a very unexpected end of the year, unexpected in the good sense. And this next year that's coming will be even more exciting. I'm not afraid. It feels like being on the edge of a cliff just about to jump to the water. It makes me dizzy, but once you're in the air you release yourself and begin to feel the adventure (of growing up). I'm looking forward to it.
Bon Nadal a tots i millor any pròxim.
Feliz Navidad a todos y mejor Año Nuevo.
Merry Christmas to everyone and happier and better New Year.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)