Adéu, adéu.

Després d'una llarga aventura de 3 anys per la blogosfera amb aquest espai, he conclós una etapa, i he decidit obrir-ne una altra. Estime tot el que ací he escrit, llegit i experimentat. Però pense amb la fi d'aquesta fase de la meua vida cal iniciar una nova aventura, també ací, és per açò que obriré altre bloc.
Aquesta és la nova direcció, i espere que molts de vosaltres em feu companyia durant aquest nou viatge :)

Después de una larga aventura de 3 años por la blogosfera con este espacio, he concluido una etapa, y he decidido abrir otra. Estimo todo lo que aquí he escrito, leído y experimentado. Pero pienso que con el fin de esta fase de mi vida hace falta empezar otra nueva aventura, también aquí, es por esto que abriré otro blog.
Esta es la nueva dirección, y espero que muchos de vosotros me hagáis compañía durante este nuevo viaje :)

After a long 3 years adventure over the blogosphere with this space, I've concluded a stage, and decided to open a new one. I love everything I wrote, read and experimented here. But I think that the end of this phase in my life must be accompanied by a new adventure, also here, and that's why I'm opening another blog.
This is the new direction, and I hope many of you keep me company during this new travel :)

Revolució

#spanishrevolution

Junts contra la corrupció, contra el poder abusiu de bancs i polítics, per una democràcia que mire pel benefici del poble i no pel de la privilegiada classe política.
Per una democràcia real, JA! Fent força, tots units, podrem!
Pren el carrer!!!

Juntos contra la corrupción,contra el poder abusivo de bancos y políticos, por una democracia que mire por el beneficio del pueblo y no de la privilegiada clase política.
Por una democracia real,¡YA! ¡Haciendo fuerza,todos unidos, podremos!
¡¡¡Toma la calle!!!

Together against corruption,against the abusive power of banks and politicians,for a democratic system that must look for the people and not the privileged politic class.
For real democraty, NOW! Being strong,all together,we'll be able!
Take the streets!!!

Pau

El dia 8 de Maig va morir el meu iaio. I en el dia de la seua mort, tots aquells que el coneixiem el ploràrem amb el somriure a la boca. Puc afirmar, com ho féren tants amics i familiars seus, que era la persona més bona que he conegut en la meua vida. Mai el vaig sentir tindre una paraula dolenta per a ningú, mai vaig deixar de veure'l feliç amb les poques coses que tenia i d'admirar-lo. Era una persona humil, feliç i que tractava de fer-nos a tots feliços en treure'ns un xicotet somriure amb le seues bromes i que sempre volia tindre'ns a tots al voltant; volia que tots estiguérem units i que férem força de família com aquella que ell havia fet durant tota la seua vida. Potser no era un home de lluites, es deixava endur per la gran feina que la meua iaia va fer per ell, potser sigués conformista. Però a la seua manera, n'estic bén segura, ell va ser per moments l'home més feliç que he conegut.
La seua mort m'ha donat l'oportunitat d'aprendre moltíssimes coses: estimar la meua iaia com mereixia, veure la mort com quelcom de natural, aprendre a parlar de la mort i per suposat, a estimar més encara mon pare i admirar els valors que el seu pare li va transmetre i que ell em transmet a mi: intentar ser feliç sense fer mal a ningú, sempre ser bona amb la gent perquè això serà el que em done la felicitat.
Jo no estic trista pel meu iaio, perquè qui se'n va no patix; sempre he cregut que morir-se deu ser una experiència molt important per a u mateix. No sé per què però sempre he pensat que és ahí on descobrim el vertader sentit de la vida: potser no el tinga, potser hi haja un cel on anar en pau amb Déu (el meu iaio estava convençut d'això), potser morim i ahí s'acaba tot: passem a ser un tros més de la terra, una part més d'aquest cosmos màgic i infinit.
Per la meua banda, jo estic bé. Crec que més en pau. Descobrir la mort d'aquesta manera i en una època tan intensa ha sigut tota una experiència. I mentre escric açò no puc evitar esbossar un somriure i recordar-me'n dels contes del rabossot i les cabretes, de la mare carabassera i el pare carabassot, de la cicatriu que tenia en la cama que ell deia que li havia fet un cocodril...

El día 8 de Mayo murió mi abuelo. Y enn el día de su muerte, todos aquellos que le conocíamos lo lloramos con al sonrisa en la boca. Puedo afirmar, como lo hicieron tantos amigos y familiares suyos, que era la persona más buena que he conocido en mi vida. nunca lo escuché tener una mala palabra para nadie, nunca dejé de verlo feliz con lo poco que tenía y de admirarlo. Era una persona humilde, feliz, y que trataba de hacernos a todos felices con sacarnos una pequeña sonrisa con sus bromas y que siempre quería tenernos a todos alrederor; quería que todos estuviésemos unidos y que hiciésemos fuerza de familia como la que él hizo durante toda su vida. Probablemente no era un hombre de luchas, se dejava llevar por el gran trabajo que hizo mi abuela por él, puede ser que fuera conformista. Pero a su manera, estoy segura, él fue por momentos la persona más feliz que he conocido.
Su muerte me ha dado la oportunidad de aprender muchísimas cosas: querer a mi abuela como lo merecía, ver la muerte como algo natural, aprender a hablar de la muerte, y por supuesto, a querer más a mi padre y admirar los valores que su padre le transmitió y que él me transmite a mí: intentar ser feliz sin hacer daño a nadie, siemrpe ser buena con la gente porque eso será lo que me dé la felicidad.
Yo no estoy triste por mi abuelo, porque quien se va no sufre; siempre he creído que morirse debe ser una experiencia muy importante para uno mismo. No sé por qué pero siempre he pensado que es ahí donde descubrimos el veraddero sentido de la vida: posiblemente no lo tenga, puede ser que haya un cielo donde ir en paz con Dios (mi abuelo estaba convencido de eso), probablemente muramos y ahí se acabe todo: pasamos a ser un trozo más de la tierra, una parte más de este cosmos mágico e infinito.
Por mi parte, yo estoy bien. Creo que más en paz. Descubrir la muerte de esta manera y en una época tan intensa ha sido toda una experiencia. Y mientras escribo esto no puedo evitar esbozar una sonrisa y acordarme de los cuentos populares valencianos que me contaba, de la cicatriz que tenía en la pierna que él decía que le había hecho un cocodrilo...

On the 8th of May my grandfather died. And in the day of his death, every of us who had known him wepted for his loss with a smile on our face. I can state, as many friends and relatives of him did, that he was the best person I have ever known in my life. I never heard him say a bad word about anyone, I never saw him not being happy despite the few things he had. He was a humble person, happy and who tried to make us happier by making us smile a bit with his jokes, and he always wanted to have all us around; he wanted us to be bonded and to make the family strenght he'd done all his life. Maybe he wasn't a a fighter, he let himself flow through my grandmom's efforts, maybe he was a conformist. But in his way, I am so sure that he was, at some point, the happiest man I've ever known.
His death gave me the opportunity to learn lots of things: loving my grandmother the way she always deserved to be loved, seeing death as the natural thing it is, learning to talk about death, and of course, loving my dad even more and appreciate the values his father gave him, those that have been given to me by him: try to be happy without damaging anybody, always be good to others because that will be what gives you happiness.
I am not sad because of my grandad, because the ones who go don't suffer when they're gone; I always thought dying must be a very important experience for oneself. I dont' know why but I always thought there is where ona can discover the true meaning of life: maybe it has no sense, maybe there's heaven to go in peace and stay with God (that's what my grandfather was so convinced about), maybe we die and that's all: we become a small tiny piece of the ground, on more little spot in this magical, never ending cosmos.
Me, I'm fine. I think I feel more peace inside. Discovering death this way and in such an intense time has been an experience to me. And while I write these lines I can't help drawing a smile in my face and remembering the traditional valencian tales he told me, and his leg scar, which he said was a crocodile bite...

Terra d'àngels

Per segona vegada en menys d'un any, Londres ha estat el meu destí. També visitàrem Oxford, que em va parèixer una ciutat molt acollidora.
Anglaterra...esque és altra forma de veure la vida. Potser jo l'aprecie perquè és molt oposada a com la vem ací. Me n'he adonat que l'última vegada que vaig escriure sobre ella em vaig passar d'idealitzar-la. Però va ser la primera sensació!
De totes formes, encara em costa trobar-li les coses dolentes.
Jo crec que deuriem aprendre moltes coses d'ells, però si forem com ells...doncs no tindriem ixa vida fàcil i descarada que hi tenim. El que passa és que jo sóc prou seria moltes vegades, i en aquesta societat d'ací trobe molt a faltar el respecte pels altres, el conéixer les obligacions pròpies, perquè ací estem aprenent a només parlar de drets. Diuen que tenim moltes lleis. Bo, si tots fórem capaços de respectar els altres no ens en caldrien, de lleis!

Por segunda vez en menos de un año, Londres ha sido mi destino. También visitamos Oxford, que me pareció una ciudad muy acogedora.
Inglaterra...esque es otra forma de ver la vida. Puede ser yo la aprecio porque es muy opuesta a cómo la vemos aquí. Me he dado cuenta de que la última vez que escribí sobre ella me pasé idealizándola. ¡Pero fue la primera sensación!
De todas formas, aún me cuesta encontrarle las cosas malas.
Yo creo que deberíamos aprender muchas cosas de ellos, pero si fuéramos como ellos...pues no tendríamos esta vida fácil y descarada de aquí. Lo que pasa es que yo soy bastante seria muchas veces, y en esta sociedad de aquí echo mucho de menos el respeto por los demás, el conocer las obligaciones propias, porque aquí estamos aprendiendo a solo hablar de derechos. Dicen que tenemos muchas leyes. Bueno, si todos fuésemos capaces de respetar a los demás no nos harían falta leyes!

For the second time in less than a year, I've been to London. We also visited Oxford, that seemed very friendly and cozy to me.
England...it's just another way of seeing life. Perhaps I appreciate it because it's very opposite to how we see it here. I realised that the last time I wrote about it I went too far idealising. But I was amazed by the first impression!
Anyway, it's still difficult for me to find its bad things.
I think we should learn a lot from them, but if we were like them...well, then we wouldn't have this easy-living lifestyle, this nerve. What happens to me is that I'm much of a serious girl sometimes, and in this society of ours I miss respect for others, knowing our duties, because here we're learning to only speak about rights. They say there are too many laws. Well, if we all were able to respect everyone else we wouldn't need any laws!







A més a més, hui m'agradaria parlar-vos de la pel·lícula-documental Quant pesa el seu edifici, Sr.Foster?, que tracta sobre la vida de Norman Foster i la seua arquitectura. És impressionant, de fet l'he vista unes tres vegades i em fascina. Des de la banda sonora composada per Joan Valent fins a les increïbles imatges aèrees, està tractada amb tant de gust que és molt difícil no veure com és de magestuosa. A mi em deixa com en un estat de levitació sempre que la veig, perquè és molt serena i estimulant, i per damunt de tot inspiradora. Dóna forces per a voler fer coses grans. Us la recomane de veritat.

Además, hoy me gustaría hablaros de la película-documental ¿Cuánto pesa su edificio, Sr.Foster?, que trata sobre la vida de Norman Foster y su arquitectura. Es impresionante, de hecho la he visto unas tres veces y me fascina. Desde la banda sonora compuesta por Joan Valent hasta las increíbles imágenes aéreas, está tratada con tanto gusto que es muy difícil no ver quán majestuosa es. A mí me deja como en estado de levitación siempre que la veo, porque es muy serena y estimulante, y por encima de todo inspiradora. Da fuerzas para querer hacer cosas grandes. Os la recomiendo de verdad.

Apart from this, today I'd like to tell you about the film-documentary How much does your building weigh, Mr.Foster? which is about Norman Foster's life and his architecture. It's amazing, in fact, I've seen it more than three times and it fascinates me. From its soundtrack -composed by Joan Valent- to the incredible aerial images, it's treated with such a good taste that it is hard to not see how majestic it is. It leaves me like in a levitation state always I see it, because it's so very serene and stimulating, and above all it's inspiring. It gives strenght to want to do great things. I highly recommend it.

El món és un cacau

Divendres me'n vaig de viatge de fi de curs, la direcció és sorpresa però algú s'endurà un regal.
Ho sent molt per l'espera, però una setmana i ja entrem en la recta final...fins a JUNY! La tensió està ahí, i m'agradaria agafar-la i estrènyer-la fins deixar-la sense res, m'agradaria poder fer un parèntesi cada vegada que vull relaxar-me, deixar de tindre somnis agitats totes les nits per la barreja de dades. Hui ha sigut un d'aquests xicotets punts i a part per agafar aire i preparar-me per a la baixada. Arriba el gran canvi, i estem previnguts...és dur, però n'estic ben segura: el després serà una gran recompensa.
I malgrat que el món és un desastre ací estarem nosaltres com a resistència. PER LA PRIMAVERA!

El viernes me voy de viaje de fin de curso, el destino es sorpresa pero alguien se llevará un regalo.
Lo siento mucho por la espera, pero una semana y ya entramos en la recta final...hasta JUNIO! La tensión está ahí, y me gustaría coger-la y estrujar-la hasta dejarla sin nada, me gustaría poder hacer un paréntesis cada vez que quiero relajarme, dejar de tener sueños agitados todas las noches por la mezcla de datos. Hoy ha sido uno de esos pequeños puntos y a parte para coger aire y prepararme para la bajada. Llega el gran cambio, y estamos prevenidos...es duro, pero estoy muy segura: el después será una gran recompensa.
Y a pesar de que el mundo es un desastre aquí estaremos nosotros como resistencia. POR LA PRIMAVERA!

On Friday I'm going to a secret place on my end of school trip, but someone is absolutely getting a gift from there.
I'm sorry for the long wait, but one more week and we're on the final countdown...until JUNE!
The tension is there, and I'd like to catch it and I'd like to scrunch it up until I left it with nothing inside, I'd like being able to have a parenthesis every time I want to relax, stop having these busy dreams every single night because of the information overload. Today was one of those small full stops to take a deep breath and get ready for the descent. The big change is coming, and we're forewarned...it's hard, but I'm pretty sure: the time afterwards will be a great reward.
And even though the world is a mess here we'll be as a resistance. TO SPRING!

Manel

El cant a la quotidianeitat. L'himne a allò més dolç i normal. La poesia amb música que mai deixa de créixer i créixer dins dels qui la escolten.
Trobe que Manel saben fer màgiques les coses que a tots ens passen, i que no necessiten d'artificis per aconseguir ser especials. No precisen inventar-se estils, o vestir-se de forma estranya, i són originals pel fet de ser normals.
I en el món de la música, moltes vegades pense que la normalitat resulta menyspreada, que s'inventen coses que no són naturals per a aconseguir crear un efecte de diferenciació.
Són uns dels pocs músics que aconsegueixen fer-me plorar fent lírica dels sentits més habituals, perquè dins d'aquestes coses em veig a mi. I a la llum del Mediterrani, de Barcelona, de València, de Mallorca. I em fan somiar. Això que tanques els ulls i et veus perfectament dins les cançons com si fóssin un llibre, i passes les pàgines i no pots veure més que dolçor, familiaritat i la gota d'un gelat caient derretida en un dia d'estiu.
Malgrat cantar en català (que per a mi no és cap problema, més un avantatge perquè me n'identifique millor), han estat de gira per tota Espanya, inclús a Londres, Manchester i Glasgow, on les entrades es varen esgotar. Perquè les seues sensacions són universals.
No sabria quina cançó escollir, perquè totes em fascinen, però vos deixaré amb el clàssic vídeo de la seua versió de Common people de Pulp,(La gent normal) tocant al Mercat de La Boqueria de Barcelona. Crec que reflexa molt bé la seua essència i els seus valors.

El canto a la cotidianeidad. El himno a lo más dulce y normal. La poesía con música que nunca deja de crecer y crecer dentro de los que la escuchan. Creo que Manel saben hacer mágicas las cosas que a todos nos pasan, y que no necesitan artificios para conseguir ser especiales. No precisan inventarse estilos, o vestir de forma extraña, y son originales por el hecho de ser normales. Y en el mundo de la música, muchas veces pienso que la normalidad resulta menospreciada, que se inventan cosas que no son naturales para conseguir un efecto de diferenciación. Son unos de los pocos músicos que consiguen hacerme llorar haciendo lírica de los sentidos más habituales, porque dentro de estas cosas me veo a mí. Y a la luz del Mediterráneo, de Barcelona, de Valencia, de Mallorca. Y me hacen soñar. Como cuando cierras los ojos y te ves perfectamente dentro de las canciones como si fueran un libro, y pasas las páginas y no puedes ver más que dulzura, familiaridad y la gota de un helado derritiéndose en un día de verano. A pesar de cantar en catalán (que para mí no es ningún problema, más una ventaja porque me identifico mejor), han estado de gira por toda España, incluso en Londres, Manchester y Glasgow, donde las entradas se agotaron. Porque sus sensaciones y sus valores son universales. No sabría qué canción escoger, porque todas me fascinan, pero os dejaré con el clásico vídeo de su versión de Common people, de Pulp, tocando en el Mercado de La Boquería de Barcelona. Creo que refleja muy bien su esencia.

The singing to everydayness. The hymn to the sweetest and the most common things. Poetry with music that never stops growing and rising inside those who listen to it.
I think Manel know how to turn into magical the things happening to all of us, and they need no tricks to get to be special. They don't need to make up styles, or dress up in weird ways, and they are original for the fact of being normal.
And in music world, many time I think that normality is underestimated, that people invent non-natural things to obtain a differentiation effect.
They're some of the few musicians that can make me cry creating poetry with the most habitual senses, because it's inside these thing that I see myself. And I see the Mediterranean light, Barcelona's, Valencia's, Mallorca's light. And they make me dream. Like when ou close your eyes and see yourself perfectly inside songs as if they were a book, and you go through the pages surrounded by sweetness, familiarity and the drop of a melted ice-cream falling down on a summer day.
Despite singing in catalan (which is not a problem for me at all, but an advantage because I feel easily identified), they have been on tour around Spain, and even London, Glasgow and Manchester received them with sold out concerts. Because their sensations and values are universal.
I wouldn't know how to choose only one song, because all of theirs fascinate me, but I'll leave you with their classical video singing their vesion of Pulp's Common people at the Boqueria Market in Barcelona. I think it reflects very well their essence.

Com trobava a faltar els diumenges sense res a fer, de passejos per l'horta i de pel·lícules al sofà. De temps per a mi mateixa i per als amics.

Aquest cap de setmana ens ha passat una cosa que mai hauriem pensat d'una democràcia actual, i és que, al País Valencià se'ns ha prohibit sintonitzar la TV3 -un dels pocs mitjans de comunicació que fa un gran esforç per la difusió i normativització de la nostra llengua i que a més a més realitza un excel·lent treball en totes les seues produccions. Una de les televisions políticament més independents de l'Estat espanyol, si no la més-.
Estem arribant a un punt en què la ignorància ho justifica tot, i la falta de llibertat d'expressió no hauria de ser pròpia d'un sistema com el nostre. Qué més haurem d'aguantar? Quanta manipul·lació més per part dels governs de tots els colors per a justificar allò que fan mal?




Cómo echaba de menos los domingos sin nada que hacer, de paseos por la huerta y de películas en el sofá. De tiempo para mí misma y para los amigos.

Este fin de semana nos ha pasado una cosa que nunca habríamos pensado de una democracia actual, y es que en nuestra región se nos ha prohibido sintonizar la TV3 (Televisió de Catalunya) -uno de los pocos medios que hace un gran esfuerzo por la difusión y normativización de nuestra lengua y que además realiza un excelente trabajo en todas sus producciones. Una de las televisiones políticamente más independientes del Estado español, si no la más-.
Estamos llegando a un punto en el que la ignorancia lo justifica todo, y la falta de libertad de expresión no debería ser propia de un sistema como el nuestro. ¿Qué más tenemos que aguantar? ¿Cuánta manipulación más por parte de los gobiernos de todos los colores para justificar lo que hacen mal?



How much I missed sundays with nothing to do, of walks through the horta and to watch movies lying on the sofa. I missed some time for myself and friends.

This weekend something so ridiculous from a democratic system like ours happened: we have been prohibited to tune in to TV3 (Catalonian television) in our region -one of the few media groups that makes a huge effort to spread our language and our official grammar, appart from excellent productions. One of the most politically independent public (or private) televisions in our State, if not the most-.
We are at a point in which ignorance justifies everything, and a lack of expression freedom like this shouldn't be allowed in our system. What else do we have to stand? How much more manipulation coming from governments of any colour to justify their mistakes?

Espera, espera...ja falta poc!
Una setmana i tornarem a celebrar la fi dels exàmens...per a tornar a començar a estudiar per a la tercera avaluació.
Quin any més estressant però emocionant i enriquidor al mateix temps :)
Al meu conservatori pengen al tauler d'anuncis una frase cada mes. La d'aquest és:
No és ignorant qui no sap, sinò qui no vol aprendre.
Completament d'acord.

Espera, espera...¡ya falta poco!
Una semana y volveremos a celebrar el fin de exámenes...para volver otra vez a comenzar a estudiar para la tercera evaluación.
Qué año tan estresante pero emocionante y enriquecedor al mismo tiempo :)
En mi conservatorio cuelgan en el tablon de anuncios una frase cada mes. La de este es:
No es ignorante quien no sabe, sino quien no quiere aprender.
Completamente de acuerdo.

Wait,wait...it won't take long!
One week and we'll celebrate again the end of the exams... to just begin another time to study for the third term.
What an stressful year, but exciting and enriching at the same time :)
At my conservatory they put a 'quote of the month' in the noticeboard. This month's is:
You're not ignorant if you know nothing, but if you don't want to learn.
I completely agree with it.


Us deixe per un temps amb alguns dels quadres que visitàrem fa dos setmanes al museu Thyssen-Bornemisza de Madrid, a l'exposició Jardins impressionistes; ara que tenim l'AVE anarem a passar el dia des de l'assignatura d'història de l'art, i va ser una experiència molt interessant. Sempre m'ha agradat molt la pintura impressionista, i a més estic un poc obsessionada amb la llum, així que el nivell d'empanament-impressió davant els quadres va ser prou important -si haguereu estat mirant-me en ixe moment s'haurieu rigut de la meua cara-.

Os dejo por un tiempo con algunos de los cuadros que visitamos hace dos semanas en el museo Thyssen-Bornemisza de Madrid, en la exposición Jardines impresionistas; ahora que tenemos el AVE fuimos a pasar el día desde la asignatura de historia del arte, y fue una experiencia muy interesante. Siempre me ha gustado mucho la pintura impresionista, y además estoy un poco obsesionada con la luz, así que el nivel de empanamiento-impresión delante de los cuadros fue bastante importante -si hubierais estado viéndome en ese momento os habríais reído bastante de mi cara-.

I leave you with some of the artworks we saw two weeks ago at Thyssen-Bornemisza Museum, in Madrid, from the Impressionist gardens exhibition; we made our debut with the new high-speed trains and went to Madrid as an initiative from our History of Art class, and I must say it was a very interesting experience. I've always loved impressionist paintings, and besides I'm a bit obsessed with light, so the amazement level in front of the paintings was quite high -if you had been looking at me at that time you would have laughed at my face-.


Gustav Klimt - Forester's House in Weissenbach on the Attersee

Claude Monet - Villas en Bordighera

Camille Pissarro - Maisons des paysans en Eragny

Charles Courtney Curran - Lotus Flowers


Joaquín Sorolla - La alberca, Alcázar de Sevilla.

La música

La música és amor. Relació. Ordre. Desastre i meravella tot junt.
La música és com una dona, jo sempre l'he vista com una dona. Sensorial, sensual, reflexionada.
La música és com un amic. No importa el teu color interior, sempre t'acompanya. No importen els diners, ni l'hora del dia. Sempre pots acudir a ella i t'escolta.
La música és família. La coneixes, la vius, convius amb ella. És ta mare i ta filla.
La música és com el sexe:
Alguns dies la vols suau, tècnica, treballada. Vols contacte amb el so mitjançant el treball delicat i precís, la vols a prop però després d'haver-te-la guanyat. La vols de manera tendra. La estas estimant a poc a poc.
Altres dies la necessites dins teu de manera apassionada i desordenada. Fora la tècnica, fora controlar-se. Salvatge, desmesurada, la vols teua. Vols tot d'ella en un segon. Necessites agafar-la, abraçar-la.
La música és amor.



La música es amor. Relación. Orden. Desastre y maravilla todo junto.
La música es como una mujer, yo siempre la he visto como una mujer. Sensorial, sensual, reflexionada.
La música es como una amiga. No importa tu color interior, siempre te acompaña. No importa el dinero, ni la hora del día. Siempre puedes acudir a ella y te escucha.
La música es familia. La conoces, la vives, convives con ella. Es tu madre y tu hija.
La música es como el sexo:
Algunos días la quieres suave, técnica, trabajada. Quieres contacto con el sonido a través del trabajo delicado y preciso, la quieres cerca pero después de habértela ganado. La quieres de manera tierna. La estás queriendo poco a poco.
Otros días la necesitas dentro de ti de manera apasionada y desordenada. Fuera la técnica, fuera controlarse. Salvaje, desmesurada, la quieres tuya. Quieres todo de ella en un segundo. Necesitas cogerla, abrazarla.
La música es amor.



Music is love. Relationship. Order, Disaster and wonder everything together.
Music is like a woman, I've always seen it as a woman. Sensorial, sensuous, reflected.
Music is like a friend. It doesn't matter your inner colour, she's always with you. She doesn't mind money, or the time of the day you call her. You can always come to her aid and she listens to you.
Music is family. You know her, you live her, you live with her. She's your mother and your daughter.
Music is like sex:
Some days you want it soft, technical, elaborated. You want contact with the sound trough a delicated and precise work, you want it close but after having earnt it. You want her in a tender way. You are loving her slow.
Other days you need her inside of you in a passionate way. Out with the technique, out of control. Wild, vast, you want her yours. You want all of her in a second. you need to take her, to embrace her.
Music is love.

Nadals

Açò comença a parèixer entre un blog de viatges i un àlbum familiar...pero jo no em canse!
Els Nadals poden semblar per a nosaltres quelcom d'habitual, perquè tots vivim en el mateix poble i a pesar de ser molts, solem reunir-nos tota la família prou sovint, però continuent sent especials per alguna raó. Estime la meua família i sempre disfrutaré al costat de tots perquè jo sóc ells, perquè sóc una part d'ells i vull que els meus cosins també siguen una part de mi. Tenim les nostres coses, les nostres tradicions que encara que ens fem majors seguiran estant ahi per nosaltres. No puc creure'm la sort que tinc.

La veritat és que ha sigut un final d'any com no podia haver estat, molt inesperat pero boníssim. I aquest any serà encara més emocionant. No tinc por. És com la sensació d'estar a la vora d'un penya-segat a punt de botar a l'aigua. Dóna un poc de vertigen, però una vegada t'has llençat t'alliberes de tot i comences a experimentar l'aventura que és créixer. Tinc moltíssimes ganes.

Esto empieza a parecer entre un blog de viajes y un álbum familiar... ¡pero yo no me canso! Las Navidades pueden parecer para nosotros algo habitual, porque todos vivimos en el mismo pueblo y a pesar de ser muchos solemos reunirnos toda la familia bastante a menudo, pero siguen siendo especiales por alguna razón. Quiero a mi familia y siempre disfrutaré a su lado porque yo soy ellos, soy una parte de ellos y quiero que mis primos también sean una parte de mí. Tenemos nuestras cosas, nuestras tradiciones que aunque nos hagamos mayores seguiran estando ahí para nosotros. No puedo creerme la suerte que tengo.

La verdad es que ha sido un fin de año como no podia haberlo sido, muy inesperado pero buenísimo. Y este año será aún más emocionante. No tengo miedo. Es como la sensación de estar al borde de un acantilado a punto de saltar al agua. Da un poco de vértigo, pero una vez te has tirado te liberas de todo y comienzas a experimentar la aventura que es crecer. Tengo muchísimas ganas

This is somehow beginning to look like a travel blog and a family photo album...but I never get tired of it! Christmas may seem something usual for us, because we all live in the same town and despite being a lot of people we meet ourselves very often, but this time of the year still has something special. I love my family and I'll always enjoy next to them because I'm them, I'm a part of them and I want my cousins to be a part of me too. We have our things, our traditions that even if we grow up would be there for us. I can't believe how lucky I am.

The truth is I had a very unexpected end of the year, unexpected in the good sense. And this next year that's coming will be even more exciting. I'm not afraid. It feels like being on the edge of a cliff just about to jump to the water. It makes me dizzy, but once you're in the air you release yourself and begin to feel the adventure (of growing up). I'm looking forward to it.



Bon Nadal a tots i millor any pròxim.
Feliz Navidad a todos y mejor Año Nuevo.
Merry Christmas to everyone and happier and better New Year.

Bal de Benás

Neu per tot arreu! Estime aquest lloc, l'estime de veritat.
Vinc als Pirineus des que tenia uns 7 anys quasi tots els estius amb la caravana o a cases rurals, i sempre m'han paregut màgics. Ens agrada molt la muntanya i fer marxes i tot això, encara que no som senderistes experimentats, però a la nostra manera sabem montar-nos-ho molt bé.
Tenen tantes cares, tants colors i tants tipus de llum diferent com van passant els dies, els mesos i els anys que arriba un punt que encara que vullgues no pots recordar-te de tot. M'encisa.

Estem passant el pont a un lloc meravellós (l'hotel és una passada, calentet i acollidor, i molt de l'estil aragonés) i durant aquest viatge hem estat reflexionant sobre moltes coses. Nosaltres mai hem estat uns fatxendes o uns snobs, de fet, fa uns anys no haguérem pogut somiar amb açò. Mos pares han treballat molt dur per donar-nos una vida plena d'experiències educatives i culturals, al mateix temps que ens han trasmés l'esforç que tot açò costa. I sempre sense aprofitar-nos de ningú, tractant de fer el millor per als altres.
No sóc molt religiosa, però si de veres existeix algun Déu o alguna cosa d'aquestes, li done les gràcies per la gran sort que hem tingut, per la nostra família, pels nostres amics i per la nostra educació, i pel fet que puguem aprofitar-ho tot per ajudar altres persones.

Nieve por todos los sitios! Amo este sitio, lo amo de verdad.
Vengo a los Pirineos desde que tenía unos 7 años casi todos los veranos con la caravana o a casas rurales, y siempre me han parecido mágicos. Nos gusta mucho la montaña y hacer marchas y todo eso, aunque no somos senderistas experimentados, pero a nuestra manera sabemos montárnoslo muy bien.
Tienen tantas caras, tantos colores y tantos tipos de luz diferente a medida que van pasando los días, los meses y los años que llega un punto en el que aunque quieras no puedes recordarlo todo. Me encanta.
Estamos pasando el puente en un lugar maravilloso (el hotel es una pasada, calentito y acogedor y muy del estilo aragonés) y durante este viaje hemos estado reflexionando sobre muchas cosas. Nosotros nunca hemos sido unos pijos o unos esnobs, de hecho, hace unos años no habríamos podido soñar con esto. Mis padres han trabajado muy duro para darnos una vida llena de experiencias educativas y culturales, al mismo tiempo que nos han transmitido el esfuerzo que todo esto cuesta. Y siempre sin aprovecharnos de nadie, tratando de hacer lo mejor para los demás.
No soy muy religiosa, pero si de verdad existe algún Dios o algo de eso, le doy las gracias por la gran suerte que hemos tenido, por nuestra familia, por nuestros amigos y por nuestra educación, por el hecho de que podamos aprovecharlo todo para ayudar a otras personas.

Snow all around us! I love this place, I really do.
I've been coming to the Pyrenees since I was 7 years old almost every summer with our caravan or staying at rural houses, and they've always seemed magic to me. We love the mountain, trekking, doing marches and that kind of things, though we aren't experimented trekkers we know how to do it well for ourselves.
The Pyrenees have so many different faces, colours and lights as time goes by, that there comes a point that even if you want to, you can't remember everything. I love them.

We're spending our long weekend in a beautiful place (the hotel is amazing, so warm and cozy and very aragonese) and we've had the time to reflect on many things. We've never been preppy or snob people, in fact, some years ago we couldn't have dreamt of this. My parents worked so hard to give us a life full of educative and cultural experiences, while they made us realise this costs a great effort. And always without taking advantage of anyone, trying to do the best for others.
I'm not very religious, but if there's a God or something like that, I thank him/her for how lucky we've been, for our family, friends and education, and for the fact that we can use all this profitably to help others.

Pròxima estació: esperança

Mentre estudie i vagabondege cada vegada amb menys temps per a eixir, sempre ve bé passar un temps amb la família...i m'he tallat els cabells curtíssims! Les fotos són del bateig del meu cosí que va néixer en Agost.

Demà aniré amb una amiga al concert de Los Delinqüentes, un grup que canta a l'alegria desvergonyida amb fons flamenc -impressionant per cert, toquen molt bé-. El pont de Desembre a Benasque a fer esquí de fons i marxes per la muntanya i en Nadal a Lisboa amb la mateixa gent del viatge de Florència (som 20 persones!).

Quines ganes d'acabar que tenim tots ja i no fa res que hem començat.
Per què el temps sempre ens porta la contrària?

Mientras estudio y vagabundeo cada vez más con menos tiempo para salir, siempre viene bien pasar un tiempo con la familia...¡y me he cortado el pelo cortísimo! Las fotos son del bautizo de mi primo que nació en Agosto.

Mañana iré al concierto de Los Delinqüentes, un grupo que canta a la alegría desvergonzada con fondo flamenco -impresionante por cierto, lo tocan muy bien-. El puente de Diciembre a Benasque a hacer esquí de fondo y machas por la montaña, y en Navidad a Lisboa con la misma gente del viaje de Florencia (¡somos 20 personas!)

Qué ganas de acabar que tenemos todos ya y no hace nada que hemos comenzado.
¿Por qué el tiempo siempre nos lleva la contraria?

While I study and I drift around every time with less time to go out, it's always good to have some moments with family... and I've cut my hair so short! The pictures are from my little cousin's baptism, he was born in August.

Tomorrow I'm going to Los Delinqüentes' concert, a group that sings to happiness with flamenco background -amazing by the way, they play flamenco so well-. December's long weekend in Benasque to do cross-country skiing and mountain marches, and Christmas in Lisbon qith the same people who came last year to Florence with us (we are 20 people!)

How strong is our will to finish now that we have barely started.
Why does time always argue with us?

Camins

Ple està el camí de solitud
entre els barrancs d´albades tristes,
allà on la nit canta als estels
versos robats del teu somriure

Davant del mar et vas deixar
penes de sal i un trist esguard,
seguint els fars dels horitzons
vas navegant perdut,
perseguint el teu rumb...

...vas navegant perdut

Una nit més t´he navegat
entre els barrancs d´albades tristes,
allà on el mar escriu al fang
cartes d´amor en versos lliures

A la vall blanca em vaig deixar
fermes arrels i un trist record,
sembrant la terra amb les cançons
vaig caminar perdut perseguint el meu rumb...

...vaig caminar perdut

i aquesta nit la soledat
del vell camí ens ha retrobat
collint els fruits de les cançons,
hem cantat junts
al vent que assola el nostre món... .

..hem cantat junts al vent

Sempre venies darrere
que t'ensenyara cançons
i ara que en saps de boniques
t'amages pels carrerons...

i aquesta nit la soledat
del vell camí ens ha retrobat
collint els fruits de les cançons,
hem cantat junts
al vent que assola el nostre món...

...hem cantat junts al vent

This is probably my favourite song in my language, sung by Obrint Pas.
I've tried to translate it, even though it doesn't sound the same way...
It just makes me love this beautiful place even more than I did.
I love our feelings :)

Full is the way of solitude among the sad songs' gullies,
there where the night sings to the stars
stolen verses from your smile.

In front of the sea you left salted sorrows and a sad look,
following the horizons' lighthouses you sail lost, pursuing your direction...you sail lost.
Another night I sailed you among the sad songs' gullies, there where the sea writes on the sand
love letters in free verses.

At the Vall Blanca (Vall d'Albaida) I left solid roots and a sad memory,
sowing the ground with songs, I walked lost pursuing my direction... I walked lost

And tonight loneliness found us again on the old path,
harvesting the songs' fruits, we sang together to the wind that's devastating our world
...we sang together to the wind

You always came after me so that I'd teach you songs,
and now that you know beautiful songs you hide on the alleys...

And tonight loneliness of the old path found us again harvesting the songs' fruits,
we sang together to the wind that's devastating our world
...we sang together to the wind

Lleno está el camino de soledad entre los barrancos de alboradas tristes,
allí donde la noche canta a las estrellas versos robados de tu sonrisa.

Delante del mar te dejaste penas de sal y una triste mirada,
siguiendo los faros de los horizontes navegaste perdido, persiguiendo tu rumbo...
Una noche más te he navegado entre barrancos de alboradas tristes,
allá donde el mar escribe en el barro cartas de amor en versos libres

En La Vall Blanca (La Vall d'Albaida) me dejé firmes raíces y un triste recuerdo,
sembrando la tierra con las canciones
caminé perdido persiguiendo mi rumbo...

Y esta noche la soledad nos ha encontrado de nuevo en el camino,
cosechando los frutos de las canciones, hemos cantado juntos al viento que asola nuestro mundo,
hemos cantado juntos al viento.

Siempre me venías detrás para que te enseñara canciones
y ahora que sabes canciones bonitas
te escondes por los callejones

Y esta noche la soledad nos ha encontrado de nuevo en el camino viejo
cosechando los frutos de las canciones,
hemos cantado juntos al viento que asola nuestro mundo...
...hemos cantado juntos




HAPPY DAYS ARE HERE AGAIN

L'equilibri és impossible

Anglaterra és increible. És la pura essència de la bona organització, de la bellesa. Sempre havia tingut una concepció un tant grisa del Regne Unit en general, però he descobert que tot és més brillant, que tot és color. Jo estava allotjada a East Grinstead, al contat de Sussex, i entre altres llocs, visitàrem castells, carrers, jardins, molls i tendes a Brighton, Eastbourne, Londres, Tunbridge Wells, Groombridge Place, Chichester i Arundel.
Han estat 20 dies meravellosos que m'han descobert un nou lloc, un nou estil de vida i nova gent. Admire com són els anglesos d'oberts i, sobretot als comtats de Kent i Sussex que és on jo he estat, com admiren la cultura. Tothom llig, fan teatre i ballet a qualsevol teatre d'un poble menut, la educació dels xiquets a les escoles és excel·lent, l'ambient de la política encara conserva un mínim de decència, i tot això és una cosa que enveje molt.
Estic definitivament preparada per afegir Londres a la llista de ciutats on estudiaré...total si ja van unes 10, què més dóna una més? :)

Inglaterra es increíble. s la pura esencia de la buena organización, de la belleza. Siempre había tenido una concepción un tanto gris del Reino Unido en general, pero he descubierto que todo es más brillante, que todo es color. Yo estaba lojada en east grinstead, en el condado de Sussex, y entre otros lugares, visitamos castillos, calles, jardines, muelles y tiendas en Brighton, Eastbourne, Londres, Tunbridge Wells, Groombridge Place, Chichester y Arundel.
Han sido 20 días maravillosos que me han descubierto un nuevo lugar, un nuevo estilo de vida y nueva gente. Admiro cómo son los ingleses de abiertos, y sobre todo en los condados de Kent y Sussex, que es donde yo he estado, cómo admiran la cultura. Todo el mundo lee, hacen tearto y ballet en cualquier teatro de un pueblo pequeño, la educación de los niños es excelente, el ambiente de la política aún conserva un poco de decencia, y todo eso es algo que envidio mucho.
Estoy definitivamente preparada para añadir Londres a la lista de ciudades donde estudiaré...total si ya van unas 10, ¿qué más da una más?

England is incredible. it's the pure essence of good organisation and beauty. I'd always had a grey conception of the UK in general, but I've discovered everything is more brilliant, everyting is colour. I was staying at East Grinstead, in Mid Sussex, and between other places, I visited castles, streets, gardens, piers and shops in Brighton, Eastbourne, London, Tunbridge Wells, Groombridge Place, Chichester and Arundel.
It's been 20 marvellous days that let me discover a new place, a new lifestyle and new people. I admire how open English people are, specially at Kent and Sussex (there's where I've been), how much they admire culture. Everyone reads, they play theatre and ballet in any opera house even in small towns, children's education is excellent, the political evironment still conserves a bit of decency, and all these things are stuff I'm really jealous of.
I'm definitely prepared to add London to my cities-to-study-in list...I've got around 10 right now, so how does it care one more city? :)

Canvis

Ho sent molt, prompte tornaré amb les fotos del viatge i algunes cosetes més, però ara estic en mig del principi del meu any més difícil fins ara, són moltes coses i intente trobar el temps per a tot. Aquest any serà un poc menys frenètic en quant al blog, encara que no pense deixar-ho! Espere que el vostre estiu haja estat magnífic, tant com el meu, i que el vostre començament siga fort i anem amunt :)

Lo siento mucho, pronto volveré con las fotos del viaje y algunas cositas más, pero ahora estoy en medio del principio de mi año más difícil, son muchas cosas e intento encontrar el tiempo para todo.
Este año será un poco menos frenético en cuanto al blog, aunque no pienso dejarlo. Espero que vuestro verano haya sido magnífico, tanto como el mío, y que vuestro inicio sea fuerte y mirando arriba:)

I'm so sorry, I'll be back soon with some pictures of the trip and some other things more, but now I'm in the middle of the beginning of my most difficult year, there are a lot of things I'm trying to find time for. This year will be a bit less frenetic regarding to the blog thing, even though I'm not thinking of quitting!
I hope your summer's been as superb as mine and that your beginning has come strong and looking high:)

Fi de festes

Disfrutant d'un poble en moviment, de veure la mateixa gent als mateixos carrers, d'escoltar els mateixos passodobles, xarangues i marxes de processó de tots els anys, de que et banyen amb les mateixes pistoles d'aigua amb colònia, les mateixes festes de disfresses per inventar un altre jo per una nit, els mateixos esmorzars a càrrec de la banda, la dansa de la mangrana i la dels arquets i la mateixa nit d'albaes i cant d'estil. La mateixa mascletà del Carrer Ample i el castell de focs d'artifici davant l'horta, on les llums es reflecten als ulls dels qui miren, dels qui no deixen passar les oportunitats.
Ocupant carrers sencers per fer sopars amb els amics, veure que el poble no mor, que està ahí per sempre.
Les festes tenen coses que no són descifrables i a les quals no cal pegar-lis voltes, sempre són les mateixes però sempre són diferents, i mai les havia viscudes d'aquesta manera. Cada vegada sóc més conscient de la meua cultura i les meues arrels, i cada vegada n'estic més orgullosa.
Com diu una samarreta que vénen per ahí, 'M'agrada ser de poble'. I m'agrada fer poble.

Disfrutando de un pueblo en movimiento, de ver la misma gente en las mismas calles, de escuchar los mismos pasodobles, charangas y marchas de procesión de todos los años, de que te mojen con las mismas pistolas de agua con colonia, las mismas fiestas de disfraces para inventar otro yo por una noche, los mismos almuerzos a cargo de la banda de música, les danses de la mangrana i dels arquets*, la misma nit d'albaes i cant d'estil*. La misma mascletà del Carrer Ample y el castillo de fuegos artificiales delante de la huerta, donde las luces se reflejan en los ojos de los que miran, de los que no dejan pasar las oportunidades.
Ocupando calles enteras para hacer cenas con los amigos, ver que el pueblo no muere, que está ahí para siempre.
Las fiestas tienen cosas que no son descifrables y a las que no hace falta darles vueltas, siempre son las mismas pero siempre son diferentes, y nunca las había vivido de esta manera. Cada vez soy más consciente de mi cultura y mis raíces, y cada vez estoy más orgullosa de ellas.
Como dice una camiseta que venden por ahí, 'M'agrada ser de poble' -me gusta ser de pueblo-. Y me gusta hacer pueblo.

Enjoying a moving town, watching the same people on the same streets, listening to the same pasodobles and procession marches, getting wet because of the same water pistols with eau de cologne, the same fancy dress parties to make up lots of new ourselves for a night, the same lunch offered by the music band, la dansa de la mangrana i els arquets* and the same nit d'albaes i cant d'estil*. The same mascletà at the widest street -Carrer Ample, that's what it means- and the great fireworks right in the fields -l'horta-, where the lights reflect on people's eyes, people looking, people that won't let chances pass by.
Occupying the whole street to celebrate dinners with friends, watching the town that won't die, that will stand there forever.
Fiestas have undecipherable things, things you don't need to figure out, they're always the same but always different, and I never lived them this way. As time goes by I'm more conscious of my culture and my roots, and each time I'm prouder of them.
Quoting a t-shirt they sell over here, 'M'agrada ser de poble' -I like being from a small town-.
And i like making our small town.


* Danses de la mangrana i dels arquets: dos de las danzas regionales tradicionales de la cultura valenciana que normalmente son interpretadas en la procesión del Corpus Christi por los grupos de danzas, vestidos de labradoras y labradores, al son de dolçaina i tabalet/ two regional traditional dances in valencian culture performed by traditional dancing groups normally during the Corpus Christi processions, accompanied by dolçaina and tabalet (traditional kind of oboe and drums)



Albaes i cant d'estil: cante típico valenciano en el que se canta sobre temas y escenas típicas y tradicionales. Durante una noche se canta en diferentes calles y lugares emblemáticos del pueblo. / Typical valencian singing in which singers sing about traditional matters and scenes. In my town there's one night when they sing along the streets and emblematic places of the town.




Ninguna de les imatges ha estat presa per mí, podeu trobar ací la de les espardenyes, ací les del cant d'estil, i ací les de les danses.
Ninguna de las imágenes ha sido tomada por mí, podéis encontrar aquí la primera de las zapatillas, aquí las del cant d'estil y aquí las de las danzas.
None of the pictures was taken by me, you cand find here the one with the shoes, here the ones about cant d'estil and here the one about the dances.

Realització

Marxe a la deriva per trobar els xicotets forats i provocar dins d'ells explosions d'alegria i de besos, de música, llum i color. Jo crec que per fi se'm dóna bé improvisar.
Us desitge a tots una setmana de disfrutar, que pareix ser el meu verb favorit ací. Les vistes, els tactes, els olors, els gustos i els sons, tot pareix ser més bonic si proves a fer-ho teu.
Estic molt contenta amb el treball, les festes, la música, els llibres, amb els passejos...
Potser que un sol i xicotet èxit ens done la combinació guanyadora de l'alegria?

Marcho a la deriva para encontrar los pequeños agujeros y provocar dentro de ellos explosiones de alegría y de besos, de música, de luz y de color. Yo creo que por fin se me da bien improvisar.
Os deseos a todos una semana de disfrutar, que parece ser mi verbo favorito aquí. Las vistas, los tactos, los olores, los gustos y los sonidos, todo parece ser más bonito si intentas hacerlo tuyo.
Estoy muy contenta con el trabajo, las fiestas, la música, los libros, con los paseos...
¿Puede ser que un solo y pequeño éxito nos dé la combinación ganadora de la alegría?

I go adrift to find the small holes and make inside of them an explosion of joy and kisses, of music, light and colour. I think that I'm finally being good at improvising.
I wish you all a week to enjoy, my favourite verb here. The views, the tact, the smells, the tastes and the sounds, everything seems more beautiful if you try to make it yours.
I'm so glad about my job, the parties, the music, the books, the walks...
Does an only and little succes can give us the winning combination of joy?