Báñate en mi ojos, que se joda el mar.
divendres, 5 de novembre del 2010
Pròxima estació: esperança
Mentre estudie i vagabondege cada vegada amb menys temps per a eixir, sempre ve bé passar un temps amb la família...i m'he tallat els cabells curtíssims! Les fotos són del bateig del meu cosí que va néixer en Agost.
Demà aniré amb una amiga al concert de Los Delinqüentes, un grup que canta a l'alegria desvergonyida amb fons flamenc -impressionant per cert, toquen molt bé-. El pont de Desembre a Benasque a fer esquí de fons i marxes per la muntanya i en Nadal a Lisboa amb la mateixa gent del viatge de Florència (som 20 persones!).
Quines ganes d'acabar que tenim tots ja i no fa res que hem començat.
Per què el temps sempre ens porta la contrària?
Mientras estudio y vagabundeo cada vez más con menos tiempo para salir, siempre viene bien pasar un tiempo con la familia...¡y me he cortado el pelo cortísimo! Las fotos son del bautizo de mi primo que nació en Agosto.
Mañana iré al concierto de Los Delinqüentes, un grupo que canta a la alegría desvergonzada con fondo flamenco -impresionante por cierto, lo tocan muy bien-. El puente de Diciembre a Benasque a hacer esquí de fondo y machas por la montaña, y en Navidad a Lisboa con la misma gente del viaje de Florencia (¡somos 20 personas!)
Qué ganas de acabar que tenemos todos ya y no hace nada que hemos comenzado.
¿Por qué el tiempo siempre nos lleva la contraria?
While I study and I drift around every time with less time to go out, it's always good to have some moments with family... and I've cut my hair so short! The pictures are from my little cousin's baptism, he was born in August.
Tomorrow I'm going to Los Delinqüentes' concert, a group that sings to happiness with flamenco background -amazing by the way, they play flamenco so well-. December's long weekend in Benasque to do cross-country skiing and mountain marches, and Christmas in Lisbon qith the same people who came last year to Florence with us (we are 20 people!)
How strong is our will to finish now that we have barely started.
Why does time always argue with us?
Etiquetes de comentaris:
je ne veux pas travailler,
meravelles,
vacances
Subscriure's a:
Missatges (Atom)