Báñate en mi ojos, que se joda el mar.

diumenge, 26 de desembre del 2010

Nadals








Açò comença a parèixer entre un blog de viatges i un àlbum familiar...pero jo no em canse!
Els Nadals poden semblar per a nosaltres quelcom d'habitual, perquè tots vivim en el mateix poble i a pesar de ser molts, solem reunir-nos tota la família prou sovint, però continuent sent especials per alguna raó. Estime la meua família i sempre disfrutaré al costat de tots perquè jo sóc ells, perquè sóc una part d'ells i vull que els meus cosins també siguen una part de mi. Tenim les nostres coses, les nostres tradicions que encara que ens fem majors seguiran estant ahi per nosaltres. No puc creure'm la sort que tinc.

La veritat és que ha sigut un final d'any com no podia haver estat, molt inesperat pero boníssim. I aquest any serà encara més emocionant. No tinc por. És com la sensació d'estar a la vora d'un penya-segat a punt de botar a l'aigua. Dóna un poc de vertigen, però una vegada t'has llençat t'alliberes de tot i comences a experimentar l'aventura que és créixer. Tinc moltíssimes ganes.

Esto empieza a parecer entre un blog de viajes y un álbum familiar... ¡pero yo no me canso! Las Navidades pueden parecer para nosotros algo habitual, porque todos vivimos en el mismo pueblo y a pesar de ser muchos solemos reunirnos toda la familia bastante a menudo, pero siguen siendo especiales por alguna razón. Quiero a mi familia y siempre disfrutaré a su lado porque yo soy ellos, soy una parte de ellos y quiero que mis primos también sean una parte de mí. Tenemos nuestras cosas, nuestras tradiciones que aunque nos hagamos mayores seguiran estando ahí para nosotros. No puedo creerme la suerte que tengo.

La verdad es que ha sido un fin de año como no podia haberlo sido, muy inesperado pero buenísimo. Y este año será aún más emocionante. No tengo miedo. Es como la sensación de estar al borde de un acantilado a punto de saltar al agua. Da un poco de vértigo, pero una vez te has tirado te liberas de todo y comienzas a experimentar la aventura que es crecer. Tengo muchísimas ganas

This is somehow beginning to look like a travel blog and a family photo album...but I never get tired of it! Christmas may seem something usual for us, because we all live in the same town and despite being a lot of people we meet ourselves very often, but this time of the year still has something special. I love my family and I'll always enjoy next to them because I'm them, I'm a part of them and I want my cousins to be a part of me too. We have our things, our traditions that even if we grow up would be there for us. I can't believe how lucky I am.

The truth is I had a very unexpected end of the year, unexpected in the good sense. And this next year that's coming will be even more exciting. I'm not afraid. It feels like being on the edge of a cliff just about to jump to the water. It makes me dizzy, but once you're in the air you release yourself and begin to feel the adventure (of growing up). I'm looking forward to it.




Bon Nadal a tots i millor any pròxim.
Feliz Navidad a todos y mejor Año Nuevo.
Merry Christmas to everyone and happier and better New Year.

diumenge, 5 de desembre del 2010

Bal de Benás










Neu per tot arreu! Estime aquest lloc, l'estime de veritat.
Vinc als Pirineus des que tenia uns 7 anys quasi tots els estius amb la caravana o a cases rurals, i sempre m'han paregut màgics. Ens agrada molt la muntanya i fer marxes i tot això, encara que no som senderistes experimentats, però a la nostra manera sabem montar-nos-ho molt bé.
Tenen tantes cares, tants colors i tants tipus de llum diferent com van passant els dies, els mesos i els anys que arriba un punt que encara que vullgues no pots recordar-te de tot. M'encisa.

Estem passant el pont a un lloc meravellós (l'hotel és una passada, calentet i acollidor, i molt de l'estil aragonés) i durant aquest viatge hem estat reflexionant sobre moltes coses. Nosaltres mai hem estat uns fatxendes o uns snobs, de fet, fa uns anys no haguérem pogut somiar amb açò. Mos pares han treballat molt dur per donar-nos una vida plena d'experiències educatives i culturals, al mateix temps que ens han trasmés l'esforç que tot açò costa. I sempre sense aprofitar-nos de ningú, tractant de fer el millor per als altres.
No sóc molt religiosa, però si de veres existeix algun Déu o alguna cosa d'aquestes, li done les gràcies per la gran sort que hem tingut, per la nostra família, pels nostres amics i per la nostra educació, i pel fet que puguem aprofitar-ho tot per ajudar altres persones.

Nieve por todos los sitios! Amo este sitio, lo amo de verdad.
Vengo a los Pirineos desde que tenía unos 7 años casi todos los veranos con la caravana o a casas rurales, y siempre me han parecido mágicos. Nos gusta mucho la montaña y hacer marchas y todo eso, aunque no somos senderistas experimentados, pero a nuestra manera sabemos montárnoslo muy bien.
Tienen tantas caras, tantos colores y tantos tipos de luz diferente a medida que van pasando los días, los meses y los años que llega un punto en el que aunque quieras no puedes recordarlo todo. Me encanta.
Estamos pasando el puente en un lugar maravilloso (el hotel es una pasada, calentito y acogedor y muy del estilo aragonés) y durante este viaje hemos estado reflexionando sobre muchas cosas. Nosotros nunca hemos sido unos pijos o unos esnobs, de hecho, hace unos años no habríamos podido soñar con esto. Mis padres han trabajado muy duro para darnos una vida llena de experiencias educativas y culturales, al mismo tiempo que nos han transmitido el esfuerzo que todo esto cuesta. Y siempre sin aprovecharnos de nadie, tratando de hacer lo mejor para los demás.
No soy muy religiosa, pero si de verdad existe algún Dios o algo de eso, le doy las gracias por la gran suerte que hemos tenido, por nuestra familia, por nuestros amigos y por nuestra educación, por el hecho de que podamos aprovecharlo todo para ayudar a otras personas.

Snow all around us! I love this place, I really do.
I've been coming to the Pyrenees since I was 7 years old almost every summer with our caravan or staying at rural houses, and they've always seemed magic to me. We love the mountain, trekking, doing marches and that kind of things, though we aren't experimented trekkers we know how to do it well for ourselves.
The Pyrenees have so many different faces, colours and lights as time goes by, that there comes a point that even if you want to, you can't remember everything. I love them.

We're spending our long weekend in a beautiful place (the hotel is amazing, so warm and cozy and very aragonese) and we've had the time to reflect on many things. We've never been preppy or snob people, in fact, some years ago we couldn't have dreamt of this. My parents worked so hard to give us a life full of educative and cultural experiences, while they made us realise this costs a great effort. And always without taking advantage of anyone, trying to do the best for others.
I'm not very religious, but if there's a God or something like that, I thank him/her for how lucky we've been, for our family, friends and education, and for the fact that we can use all this profitably to help others.

divendres, 5 de novembre del 2010

Pròxima estació: esperança


Mentre estudie i vagabondege cada vegada amb menys temps per a eixir, sempre ve bé passar un temps amb la família...i m'he tallat els cabells curtíssims! Les fotos són del bateig del meu cosí que va néixer en Agost.

Demà aniré amb una amiga al concert de Los Delinqüentes, un grup que canta a l'alegria desvergonyida amb fons flamenc -impressionant per cert, toquen molt bé-. El pont de Desembre a Benasque a fer esquí de fons i marxes per la muntanya i en Nadal a Lisboa amb la mateixa gent del viatge de Florència (som 20 persones!).

Quines ganes d'acabar que tenim tots ja i no fa res que hem començat.
Per què el temps sempre ens porta la contrària?

Mientras estudio y vagabundeo cada vez más con menos tiempo para salir, siempre viene bien pasar un tiempo con la familia...¡y me he cortado el pelo cortísimo! Las fotos son del bautizo de mi primo que nació en Agosto.

Mañana iré al concierto de Los Delinqüentes, un grupo que canta a la alegría desvergonzada con fondo flamenco -impresionante por cierto, lo tocan muy bien-. El puente de Diciembre a Benasque a hacer esquí de fondo y machas por la montaña, y en Navidad a Lisboa con la misma gente del viaje de Florencia (¡somos 20 personas!)

Qué ganas de acabar que tenemos todos ya y no hace nada que hemos comenzado.
¿Por qué el tiempo siempre nos lleva la contraria?

While I study and I drift around every time with less time to go out, it's always good to have some moments with family... and I've cut my hair so short! The pictures are from my little cousin's baptism, he was born in August.

Tomorrow I'm going to Los Delinqüentes' concert, a group that sings to happiness with flamenco background -amazing by the way, they play flamenco so well-. December's long weekend in Benasque to do cross-country skiing and mountain marches, and Christmas in Lisbon qith the same people who came last year to Florence with us (we are 20 people!)

How strong is our will to finish now that we have barely started.
Why does time always argue with us?

diumenge, 17 d’octubre del 2010

Camins

Ple està el camí de solitud
entre els barrancs d´albades tristes,
allà on la nit canta als estels
versos robats del teu somriure

Davant del mar et vas deixar
penes de sal i un trist esguard,
seguint els fars dels horitzons
vas navegant perdut,
perseguint el teu rumb...

...vas navegant perdut

Una nit més t´he navegat
entre els barrancs d´albades tristes,
allà on el mar escriu al fang
cartes d´amor en versos lliures

A la vall blanca em vaig deixar
fermes arrels i un trist record,
sembrant la terra amb les cançons
vaig caminar perdut perseguint el meu rumb...

...vaig caminar perdut

i aquesta nit la soledat
del vell camí ens ha retrobat
collint els fruits de les cançons,
hem cantat junts
al vent que assola el nostre món... .

..hem cantat junts al vent

Sempre venies darrere
que t'ensenyara cançons
i ara que en saps de boniques
t'amages pels carrerons...

i aquesta nit la soledat
del vell camí ens ha retrobat
collint els fruits de les cançons,
hem cantat junts
al vent que assola el nostre món...

...hem cantat junts al vent


This is probably my favourite song in my language, sung by Obrint Pas.
I've tried to translate it, even though it doesn't sound the same way...
It just makes me love this beautiful place even more than I did.
I love our feelings :)

Full is the way of solitude among the sad songs' gullies,
there where the night sings to the stars
stolen verses from your smile.

In front of the sea you left salted sorrows and a sad look,
following the horizons' lighthouses you sail lost, pursuing your direction...you sail lost.
Another night I sailed you among the sad songs' gullies, there where the sea writes on the sand
love letters in free verses.

At the
Vall Blanca (Vall d'Albaida) I left solid roots and a sad memory,
sowing the ground with songs, I walked lost pursuing my direction... I walked lost

And tonight loneliness found us again on the old path,
harvesting the songs' fruits, we sang together to the wind that's devastating our world
...we sang together to the wind

You always came after me so that I'd teach you songs,
and now that you know beautiful songs you hide on the alleys...

And tonight loneliness of the old path found us again harvesting the songs' fruits,
we sang together to the wind that's devastating our world
...we sang together to the wind

Lleno está el camino de soledad entre los barrancos de alboradas tristes,

allí donde la noche canta a las estrellas versos robados de tu sonrisa.

Delante del mar te dejaste penas de sal y una triste mirada,

siguiendo los faros de los horizontes navegaste perdido, persiguiendo tu rumbo...
Una noche más te he navegado entre barrancos de alboradas tristes,
allá donde el mar escribe en el barro cartas de amor en versos libres

En La Vall Blanca (La Vall d'Albaida) me dejé firmes raíces y un triste recuerdo,

sembrando la tierra con las canciones
caminé perdido persiguiendo mi rumbo...

Y esta noche la soledad nos ha encontrado de nuevo en el camino,

cosechando los frutos de las canciones, hemos cantado juntos al viento que asola nuestro mundo,
hemos cantado juntos al viento.

Siempre me venías detrás para que te enseñara canciones

y ahora que sabes canciones bonitas
te escondes por los callejones

Y esta noche la soledad nos ha encontrado de nuevo en el camino viejo

cosechando los frutos de las canciones,
hemos cantado juntos al viento que asola nuestro mundo...
...hemos cantado juntos




HAPPY DAYS ARE HERE AGAIN


diumenge, 10 d’octubre del 2010

L'equilibri és impossible















Anglaterra és increible. És la pura essència de la bona organització, de la bellesa. Sempre havia tingut una concepció un tant grisa del Regne Unit en general, però he descobert que tot és més brillant, que tot és color. Jo estava allotjada a East Grinstead, al contat de Sussex, i entre altres llocs, visitàrem castells, carrers, jardins, molls i tendes a Brighton, Eastbourne, Londres, Tunbridge Wells, Groombridge Place, Chichester i Arundel.
Han estat 20 dies meravellosos que m'han descobert un nou lloc, un nou estil de vida i nova gent. Admire com són els anglesos d'oberts i, sobretot als comtats de Kent i Sussex que és on jo he estat, com admiren la cultura. Tothom llig, fan teatre i ballet a qualsevol teatre d'un poble menut, la educació dels xiquets a les escoles és excel·lent, l'ambient de la política encara conserva un mínim de decència, i tot això és una cosa que enveje molt.
Estic definitivament preparada per afegir Londres a la llista de ciutats on estudiaré...total si ja van unes 10, què més dóna una més? :)

Inglaterra es increíble. s la pura esencia de la buena organización, de la belleza. Siempre había tenido una concepción un tanto gris del Reino Unido en general, pero he descubierto que todo es más brillante, que todo es color. Yo estaba lojada en east grinstead, en el condado de Sussex, y entre otros lugares, visitamos castillos, calles, jardines, muelles y tiendas en Brighton, Eastbourne, Londres, Tunbridge Wells, Groombridge Place, Chichester y Arundel.
Han sido 20 días maravillosos que me han descubierto un nuevo lugar, un nuevo estilo de vida y nueva gente. Admiro cómo son los ingleses de abiertos, y sobre todo en los condados de Kent y Sussex, que es donde yo he estado, cómo admiran la cultura. Todo el mundo lee, hacen tearto y ballet en cualquier teatro de un pueblo pequeño, la educación de los niños es excelente, el ambiente de la política aún conserva un poco de decencia, y todo eso es algo que envidio mucho.
Estoy definitivamente preparada para añadir Londres a la lista de ciudades donde estudiaré...total si ya van unas 10, ¿qué más da una más?

England is incredible. it's the pure essence of good organisation and beauty. I'd always had a grey conception of the UK in general, but I've discovered everything is more brilliant, everyting is colour. I was staying at East Grinstead, in Mid Sussex, and between other places, I visited castles, streets, gardens, piers and shops in Brighton, Eastbourne, London, Tunbridge Wells, Groombridge Place, Chichester and Arundel.
It's been 20 marvellous days that let me discover a new place, a new lifestyle and new people. I admire how open English people are, specially at Kent and Sussex (there's where I've been), how much they admire culture. Everyone reads, they play theatre and ballet in any opera house even in small towns, children's education is excellent, the political evironment still conserves a bit of decency, and all these things are stuff I'm really jealous of.
I'm definitely prepared to add London to my cities-to-study-in list...I've got around 10 right now, so how does it care one more city? :)

dissabte, 2 d’octubre del 2010

Canvis

Ho sent molt, prompte tornaré amb les fotos del viatge i algunes cosetes més, però ara estic en mig del principi del meu any més difícil fins ara, són moltes coses i intente trobar el temps per a tot. Aquest any serà un poc menys frenètic en quant al blog, encara que no pense deixar-ho! Espere que el vostre estiu haja estat magnífic, tant com el meu, i que el vostre començament siga fort i anem amunt :)

Lo siento mucho, pronto volveré con las fotos del viaje y algunas cositas más, pero ahora estoy en medio del principio de mi año más difícil, son muchas cosas e intento encontrar el tiempo para todo.
Este año será un poco menos frenético en cuanto al blog, aunque no pienso dejarlo. Espero que vuestro verano haya sido magnífico, tanto como el mío, y que vuestro inicio sea fuerte y mirando arriba:)

I'm so sorry, I'll be back soon with some pictures of the trip and some other things more, but now I'm in the middle of the beginning of my most difficult year, there are a lot of things I'm trying to find time for. This year will be a bit less frenetic regarding to the blog thing, even though I'm not thinking of quitting!
I hope your summer's been as superb as mine and that your beginning has come strong and looking high:)


dijous, 26 d’agost del 2010

Fi de festes

Disfrutant d'un poble en moviment, de veure la mateixa gent als mateixos carrers, d'escoltar els mateixos passodobles, xarangues i marxes de processó de tots els anys, de que et banyen amb les mateixes pistoles d'aigua amb colònia, les mateixes festes de disfresses per inventar un altre jo per una nit, els mateixos esmorzars a càrrec de la banda, la dansa de la mangrana i la dels arquets i la mateixa nit d'albaes i cant d'estil. La mateixa mascletà del Carrer Ample i el castell de focs d'artifici davant l'horta, on les llums es reflecten als ulls dels qui miren, dels qui no deixen passar les oportunitats.
Ocupant carrers sencers per fer sopars amb els amics, veure que el poble no mor, que està ahí per sempre.
Les festes tenen coses que no són descifrables i a les quals no cal pegar-lis voltes, sempre són les mateixes però sempre són diferents, i mai les havia viscudes d'aquesta manera. Cada vegada sóc més conscient de la meua cultura i les meues arrels, i cada vegada n'estic més orgullosa.
Com diu una samarreta que vénen per ahí, 'M'agrada ser de poble'. I m'agrada fer poble.

Disfrutando de un pueblo en movimiento, de ver la misma gente en las mismas calles, de escuchar los mismos pasodobles, charangas y marchas de procesión de todos los años, de que te mojen con las mismas pistolas de agua con colonia, las mismas fiestas de disfraces para inventar otro yo por una noche, los mismos almuerzos a cargo de la banda de música, les danses de la mangrana i dels arquets*, la misma nit d'albaes i cant d'estil*. La misma mascletà del Carrer Ample y el castillo de fuegos artificiales delante de la huerta, donde las luces se reflejan en los ojos de los que miran, de los que no dejan pasar las oportunidades.
Ocupando calles enteras para hacer cenas con los amigos, ver que el pueblo no muere, que está ahí para siempre.
Las fiestas tienen cosas que no son descifrables y a las que no hace falta darles vueltas, siempre son las mismas pero siempre son diferentes, y nunca las había vivido de esta manera. Cada vez soy más consciente de mi cultura y mis raíces, y cada vez estoy más orgullosa de ellas.
Como dice una camiseta que venden por ahí, 'M'agrada ser de poble' -me gusta ser de pueblo-. Y me gusta hacer pueblo.

Enjoying a moving town, watching the same people on the same streets, listening to the same pasodobles and procession marches, getting wet because of the same water pistols with eau de cologne, the same fancy dress parties to make up lots of new ourselves for a night, the same lunch offered by the music band, la dansa de la mangrana i els arquets* and the same nit d'albaes i cant d'estil*. The same mascletà at the widest street -Carrer Ample, that's what it means- and the great fireworks right in the fields -l'horta-, where the lights reflect on people's eyes, people looking, people that won't let chances pass by.
Occupying the whole street to celebrate dinners with friends, watching the town that won't die, that will stand there forever.
Fiestas have undecipherable things, things you don't need to figure out, they're always the same but always different, and I never lived them this way. As time goes by I'm more conscious of my culture and my roots, and each time I'm prouder of them.
Quoting a t-shirt they sell over here, 'M'agrada ser de poble' -I like being from a small town-.
And i like making our small town.


* Danses de la mangrana i dels arquets: dos de las danzas regionales tradicionales de la cultura valenciana que normalmente son interpretadas en la procesión del Corpus Christi por los grupos de danzas, vestidos de labradoras y labradores, al son de dolçaina i tabalet/ two regional traditional dances in valencian culture performed by traditional dancing groups normally during the Corpus Christi processions, accompanied by dolçaina and tabalet (traditional kind of oboe and drums)



Albaes i cant d'estil:
cante típico valenciano en el que se canta sobre temas y escenas típicas y tradicionales. Durante una noche se canta en diferentes calles y lugares emblemáticos del pueblo. / Typical valencian singing in which singers sing about traditional matters and scenes. In my town there's one night when they sing along the streets and emblematic places of the town.




Ninguna de les imatges ha estat presa per mí, podeu trobar ací la de les espardenyes, ací les del cant d'estil, i ací les de les danses.
Ninguna de las imágenes ha sido tomada por mí, podéis encontrar aquí la primera de las zapatillas, aquí las del cant d'estil y aquí las de las danzas.
None of the pictures was taken by me, you cand find here the one with the shoes, here the ones about cant d'estil and here the one about the dances.

dissabte, 14 d’agost del 2010

Realització

Marxe a la deriva per trobar els xicotets forats i provocar dins d'ells explosions d'alegria i de besos, de música, llum i color. Jo crec que per fi se'm dóna bé improvisar.
Us desitge a tots una setmana de disfrutar, que pareix ser el meu verb favorit ací. Les vistes, els tactes, els olors, els gustos i els sons, tot pareix ser més bonic si proves a fer-ho teu.
Estic molt contenta amb el treball, les festes, la música, els llibres, amb els passejos...
Potser que un sol i xicotet èxit ens done la combinació guanyadora de l'alegria?

Marcho a la deriva para encontrar los pequeños agujeros y provocar dentro de ellos explosiones de alegría y de besos, de música, de luz y de color. Yo creo que por fin se me da bien improvisar.
Os deseos a todos una semana de disfrutar, que parece ser mi verbo favorito aquí. Las vistas, los tactos, los olores, los gustos y los sonidos, todo parece ser más bonito si intentas hacerlo tuyo.
Estoy muy contenta con el trabajo, las fiestas, la música, los libros, con los paseos...
¿Puede ser que un solo y pequeño éxito nos dé la combinación ganadora de la alegría?

I go adrift to find the small holes and make inside of them an explosion of joy and kisses, of music, light and colour. I think that I'm finally being good at improvising.
I wish you all a week to enjoy, my favourite verb here. The views, the tact, the smells, the tastes and the sounds, everything seems more beautiful if you try to make it yours.
I'm so glad about my job, the parties, the music, the books, the walks...
Does an only and little succes can give us the winning combination of joy?

dimarts, 3 d’agost del 2010


Ho sent molt per abandonar açò d'aquesta manera, però sincerament i encara que parega increíble NO TINC TEMPS! Estic treballant i no pare, perquè necessite uns dinerets per al viatge de Brighton i per estalviar un poc, que 15€ en el banc no són gran fortuna:)
A pesar de tot m'agrada molt estar activa perquè estava començant a fer de l'estiu quelcom de sedentari i no l'estava disfrutant. Ara aprofite el temps després del treball per conèixer un poc més la ciutat, els xicotets racons dels carrers, les cares al metro o les músiques disperses.
Hui he anat a l'hospital perquè ha nascut altre cosí meu (ja en tinc 15) i com havia de fer temps m'he parat a disfrutar de les coses. Un gelat de dolç de llet amb plàtan, un passeig per la València més pintoresca, una revisió als guiris, una fullejada a un llibre de fotos de Paris a una llibreria i algun que altre somriure per culpa dels xiquets menuts.
M'encantaria tindre la dedicació que teniu tants per ací per currar-me les actualitzacions, posar fotos tan boniques, música que desperta els sentits o paraules senzilles que diuen molt, però mai trobe el forat per on escapar-me.
Dins de res pararé de treballar i començaran les festes. Farem festa de la banda amb batucada, xaranga, paelles i música, tocarem als moros i cristians i les processons, ens taparem els oïts durant les mascletaes i els castells, anirem a totes les verbenes, ballarem com bojos fins les 6 del matí i quedarem tots junts per fer dinars en família. M'encanten les festes, m'encanta ser de poble, m'encanta anar pel carrer i sentir que pertanys a un lloc, i aquest és el meu lloc.
Tornaré prompte, HO JURE!

Lo siento mucho por abandonar esto de esta manera, pero sinceramente y aunque parezca increíble ¡NO TENGO TIEMPO! Estoy trabajando y no paro, porque necesito un dinerito para el viaje a Brighton y para ahorrar un poco también, que 15€ en el banco no son gran fortuna :)
A pesar de todo me gusta mucho estar actuva porque estaba empezando
a hacer del verano una cosa un poco sedentario. Ahora aprovecho el tiempo después del trabajo para conocer un poco más la ciudad, los pequeños rincones de las calles, las caras en el metro. o las músicas dispersas.
Hoy he ido al hospital porque ha nacido otro primo mío (ya tengo 15) y como tenía que hacer tiempo me he parado a disfrutar de las cosas. un helado de dulce de leche y plátano, un paseo por la Valencia más pintoresca, una revisión a los
guiris, una hojeada a un libro de fotos de París en una libreria y alguna que otra sonrisa por culpa de los niños pequeños.
Me encantaría tener la dedicación que teneis tantos por aquí para currarme las actualizaciones, poner fotos tan bonitas, música que despierta los sentidos o palabras sencillas que dicen mucho, pero nunca encuentro el agujero por donde escaparme.
Dentro de nada pararé de trabajar y comenzarán las fiestas. Haremos fiesta de la banda con batucada, xaranga, paellas y música, tocaremos en los moros y cristianos y las procesiones, nos taparemos los oídos durante las mascletás y los fuegos artificiales, iremos a todas las verbenas, bailaremos como locos hasta las 6 de la mañana y quedaremos todos juntos para hacer comidas en familia. Me encantan las fiestas, me encanta ser de pueblo, me encanta ir por la calle y sentir que pertenezco a un lugar, y este es mi lugar.
Volveré pronto, ¡LO JURO!

I'm so sorry because I abandonned this for a long while, but sincerely and even though it seems incredible in this time of the year, I HAVE NO TIME! I'm working and don't stop, because I need some money for my trip to Brighton and to save some, because 15€ in the bank are not a fortune:)
Instead everythig I like to be active because I was beginning to feel summer as something sedentary and I wasn't enjoying it. Now I spend well my time after work to know a little bit more the city, the small spots of the streets, the faces on the underground or different musics.
Today I went to the hospital becasue another cousin of mine is bornt (I already hace 15) and as I had some time to spend I stopped and stared, stopped and enjoyed little things. Dulce de leche and banana ice-cream, a walk around the most pintoresque Valencia, a little revision to the foreigners, a glance through a photography book about Paris in a bookshop and some smile on I put the blame of on street children.
I wish I had the dedication of every of you around the blogosphere to work hard on my posts, put those beautiful pictures, sensitive music or simple words that say a lot, but I never find the hole to escape.
In a little while I'll finish my work and the fiestas will begin. We've already planned a party in the music band with batucada (dancing and playing with different drums on the street), brass band, paellas and music, we'll play on the moros y cristianos and procesiones, we'll cover our ears while the fireworks and mascletás, we will be on every single festival and open-air dance, we will dance until 6 in the morning and we'll meet the family to have lunch together. I love fiestas, I love being from a small town, I love walking on these streets and feel I belong somewhere, and this is my place.
I'll be right back, I SWEAR!

dilluns, 12 de juliol del 2010

Tinc moltíssim a contar com per exemple el meu viatge frenètic pel Centre - Oest de la Península Ibèrica, com va el que duc d'estiu, la meua estada al Feslloch 2010 -cloenda del festival itinerant de música en valencià La Gira- i algunes cosetes més, però tot no cap en un post trilingüe que intente escriure de forma breu, així que de moment començaré amb algunes fotos i impressions del viatge i ja veurem què passa :)
Tengo muchísimo que contar, como por ejemplo mi viaje frenético por el Centro - Oeste de la Península Ibérica, cómo va lo que llevo de verano, mi estancia en el Feslloch 2010 -cierre del festival itinerante anual de música en valenciano La Gira- y algunas cositas más, pero todo no cabe en un post trilingüe que intento escribir de forma breve, así que de momento empezaré con algunas fotos e impresiones del viaje y ya vermos qué pasa :)
I've got a lot to tell, like my frenetic trip around the Iberian Penninsula's Midwest, or my summer, and also my stay at Feslloch 2010 -the closure of La Gira, the itinerant catalan-valencian music festival- and some other little things. But I can't put everything in a trilingual post I try to write briefly, so I'll start with some photos and impressions of the trip and we'll see later what happens :)

1a estació/1ª estación/1st station: SALAMANCA.
Viva, jove, alegre, ben conservada, d'esperit castellà.
Viva, joven, alegre, bien conservada, de espíritu castellano.
Alive, young, well conserved, with that Castillian spirit.


l


2a//2nd: PORTO, Portugal.
Platges, eucaliptus, menjar i gent amables, increibles, agradables. Un entorn nostàlgic que rebosa cultura. Enorme i cosmopolita.
Playas, eucaliptus, comida y gente amables, increíbles, agradables. Un entorno nostálgico que rebosa cultura. Enorme y cosmopolita.
Beaches, eucaliptus, food and people are so nice, so amazing and pleasant. Nostalgic and radiant environment full of culture. Enormous and cosmopolitan.





3a/3ª/3rd: O GROVE, A TOXA, SANXENXO - Galicia - .
Platges paradisiaques, accent dolç i galleg, menjar sense paraules, sol del Nord.
Playas paradisíacas, acento dulce y gallego, comida sin palabras, sol del Norte.
Heavenly beaches, sweet Galician accent... I've got no words for the food. Northern sun.




4a//4th: SANTIAGO DE COMPOSTELA - Galicia - .
Famosa, màgica, calorosa, amb racons preciosos.
Famosa, mágica, calurosa, con rincones preciosos.
Famous, magic, hot, with such beautiful corners.




5a//5th: TORDESILLAS -Valladolid-.
Antiga, decadent, històrica. Fou capital del regne de Castilla durant el regnat de Joana I.
Antigua, decadente, histórica. Fue capital del reino de Castilla durante el reinado de Juana I.
Ancient, decadent, historic. It was the capital of the kingdom of Castilla when Jane I was its queen.



6a//6th: VALLADOLID.
Magestuosa, combina a la perfecció la modernitat i la tradició. Edificis impressionants i plaça major digna de la capital de Castella i Lleó.
Majestuosa, combina a la perfección la modernidad y la tradición. Edificios impresionantes y plaza mayor digna de la capital de Castilla y León.
Majestic, the perfect combination of modernity and tradition. Amazing buildings and worthy main square of the capital of Castilla y León.




7a//7th: SEGOVIA.
M'enamorí de la juderia i de la part darrera de la catedral. L'arquitectura de totes les èpoques és preciosa i l'aqüeducte romà clarament impressionant. Com és possible que es mantinga així de ferm des del segle I? Com a Valladolid, hi ha un treball dur de rehabilitació de la ciutat que ha fet tornar l'esperit històric.
Me enamoré de la judería y de la parte trasera de la catedral. La arquitectura de todas las épocas es preciosa y el acueducto romano claramente impresionante. ¿Como es posible que se mantenga así de firme desde el siglo I? Como en Valladolid, hay un trabajo duro de rehabilitación de la ciudad que ha hecho volver el espíritu histórico.
I fell in love with the Jewish quarter and the rear of the cathedral. The architechture from any time is precious and the roman aqueduct is clearly impressive. How can it stand like that since I Century? As in Valladolid, they've done a great work to rehabilitate the city and they've gotten up that history spirit.