Báñate en mi ojos, que se joda el mar.

dijous, 26 d’agost del 2010

Fi de festes

Disfrutant d'un poble en moviment, de veure la mateixa gent als mateixos carrers, d'escoltar els mateixos passodobles, xarangues i marxes de processó de tots els anys, de que et banyen amb les mateixes pistoles d'aigua amb colònia, les mateixes festes de disfresses per inventar un altre jo per una nit, els mateixos esmorzars a càrrec de la banda, la dansa de la mangrana i la dels arquets i la mateixa nit d'albaes i cant d'estil. La mateixa mascletà del Carrer Ample i el castell de focs d'artifici davant l'horta, on les llums es reflecten als ulls dels qui miren, dels qui no deixen passar les oportunitats.
Ocupant carrers sencers per fer sopars amb els amics, veure que el poble no mor, que està ahí per sempre.
Les festes tenen coses que no són descifrables i a les quals no cal pegar-lis voltes, sempre són les mateixes però sempre són diferents, i mai les havia viscudes d'aquesta manera. Cada vegada sóc més conscient de la meua cultura i les meues arrels, i cada vegada n'estic més orgullosa.
Com diu una samarreta que vénen per ahí, 'M'agrada ser de poble'. I m'agrada fer poble.

Disfrutando de un pueblo en movimiento, de ver la misma gente en las mismas calles, de escuchar los mismos pasodobles, charangas y marchas de procesión de todos los años, de que te mojen con las mismas pistolas de agua con colonia, las mismas fiestas de disfraces para inventar otro yo por una noche, los mismos almuerzos a cargo de la banda de música, les danses de la mangrana i dels arquets*, la misma nit d'albaes i cant d'estil*. La misma mascletà del Carrer Ample y el castillo de fuegos artificiales delante de la huerta, donde las luces se reflejan en los ojos de los que miran, de los que no dejan pasar las oportunidades.
Ocupando calles enteras para hacer cenas con los amigos, ver que el pueblo no muere, que está ahí para siempre.
Las fiestas tienen cosas que no son descifrables y a las que no hace falta darles vueltas, siempre son las mismas pero siempre son diferentes, y nunca las había vivido de esta manera. Cada vez soy más consciente de mi cultura y mis raíces, y cada vez estoy más orgullosa de ellas.
Como dice una camiseta que venden por ahí, 'M'agrada ser de poble' -me gusta ser de pueblo-. Y me gusta hacer pueblo.

Enjoying a moving town, watching the same people on the same streets, listening to the same pasodobles and procession marches, getting wet because of the same water pistols with eau de cologne, the same fancy dress parties to make up lots of new ourselves for a night, the same lunch offered by the music band, la dansa de la mangrana i els arquets* and the same nit d'albaes i cant d'estil*. The same mascletà at the widest street -Carrer Ample, that's what it means- and the great fireworks right in the fields -l'horta-, where the lights reflect on people's eyes, people looking, people that won't let chances pass by.
Occupying the whole street to celebrate dinners with friends, watching the town that won't die, that will stand there forever.
Fiestas have undecipherable things, things you don't need to figure out, they're always the same but always different, and I never lived them this way. As time goes by I'm more conscious of my culture and my roots, and each time I'm prouder of them.
Quoting a t-shirt they sell over here, 'M'agrada ser de poble' -I like being from a small town-.
And i like making our small town.


* Danses de la mangrana i dels arquets: dos de las danzas regionales tradicionales de la cultura valenciana que normalmente son interpretadas en la procesión del Corpus Christi por los grupos de danzas, vestidos de labradoras y labradores, al son de dolçaina i tabalet/ two regional traditional dances in valencian culture performed by traditional dancing groups normally during the Corpus Christi processions, accompanied by dolçaina and tabalet (traditional kind of oboe and drums)



Albaes i cant d'estil:
cante típico valenciano en el que se canta sobre temas y escenas típicas y tradicionales. Durante una noche se canta en diferentes calles y lugares emblemáticos del pueblo. / Typical valencian singing in which singers sing about traditional matters and scenes. In my town there's one night when they sing along the streets and emblematic places of the town.




Ninguna de les imatges ha estat presa per mí, podeu trobar ací la de les espardenyes, ací les del cant d'estil, i ací les de les danses.
Ninguna de las imágenes ha sido tomada por mí, podéis encontrar aquí la primera de las zapatillas, aquí las del cant d'estil y aquí las de las danzas.
None of the pictures was taken by me, you cand find here the one with the shoes, here the ones about cant d'estil and here the one about the dances.

dissabte, 14 d’agost del 2010

Realització

Marxe a la deriva per trobar els xicotets forats i provocar dins d'ells explosions d'alegria i de besos, de música, llum i color. Jo crec que per fi se'm dóna bé improvisar.
Us desitge a tots una setmana de disfrutar, que pareix ser el meu verb favorit ací. Les vistes, els tactes, els olors, els gustos i els sons, tot pareix ser més bonic si proves a fer-ho teu.
Estic molt contenta amb el treball, les festes, la música, els llibres, amb els passejos...
Potser que un sol i xicotet èxit ens done la combinació guanyadora de l'alegria?

Marcho a la deriva para encontrar los pequeños agujeros y provocar dentro de ellos explosiones de alegría y de besos, de música, de luz y de color. Yo creo que por fin se me da bien improvisar.
Os deseos a todos una semana de disfrutar, que parece ser mi verbo favorito aquí. Las vistas, los tactos, los olores, los gustos y los sonidos, todo parece ser más bonito si intentas hacerlo tuyo.
Estoy muy contenta con el trabajo, las fiestas, la música, los libros, con los paseos...
¿Puede ser que un solo y pequeño éxito nos dé la combinación ganadora de la alegría?

I go adrift to find the small holes and make inside of them an explosion of joy and kisses, of music, light and colour. I think that I'm finally being good at improvising.
I wish you all a week to enjoy, my favourite verb here. The views, the tact, the smells, the tastes and the sounds, everything seems more beautiful if you try to make it yours.
I'm so glad about my job, the parties, the music, the books, the walks...
Does an only and little succes can give us the winning combination of joy?

dimarts, 3 d’agost del 2010


Ho sent molt per abandonar açò d'aquesta manera, però sincerament i encara que parega increíble NO TINC TEMPS! Estic treballant i no pare, perquè necessite uns dinerets per al viatge de Brighton i per estalviar un poc, que 15€ en el banc no són gran fortuna:)
A pesar de tot m'agrada molt estar activa perquè estava començant a fer de l'estiu quelcom de sedentari i no l'estava disfrutant. Ara aprofite el temps després del treball per conèixer un poc més la ciutat, els xicotets racons dels carrers, les cares al metro o les músiques disperses.
Hui he anat a l'hospital perquè ha nascut altre cosí meu (ja en tinc 15) i com havia de fer temps m'he parat a disfrutar de les coses. Un gelat de dolç de llet amb plàtan, un passeig per la València més pintoresca, una revisió als guiris, una fullejada a un llibre de fotos de Paris a una llibreria i algun que altre somriure per culpa dels xiquets menuts.
M'encantaria tindre la dedicació que teniu tants per ací per currar-me les actualitzacions, posar fotos tan boniques, música que desperta els sentits o paraules senzilles que diuen molt, però mai trobe el forat per on escapar-me.
Dins de res pararé de treballar i començaran les festes. Farem festa de la banda amb batucada, xaranga, paelles i música, tocarem als moros i cristians i les processons, ens taparem els oïts durant les mascletaes i els castells, anirem a totes les verbenes, ballarem com bojos fins les 6 del matí i quedarem tots junts per fer dinars en família. M'encanten les festes, m'encanta ser de poble, m'encanta anar pel carrer i sentir que pertanys a un lloc, i aquest és el meu lloc.
Tornaré prompte, HO JURE!

Lo siento mucho por abandonar esto de esta manera, pero sinceramente y aunque parezca increíble ¡NO TENGO TIEMPO! Estoy trabajando y no paro, porque necesito un dinerito para el viaje a Brighton y para ahorrar un poco también, que 15€ en el banco no son gran fortuna :)
A pesar de todo me gusta mucho estar actuva porque estaba empezando
a hacer del verano una cosa un poco sedentario. Ahora aprovecho el tiempo después del trabajo para conocer un poco más la ciudad, los pequeños rincones de las calles, las caras en el metro. o las músicas dispersas.
Hoy he ido al hospital porque ha nacido otro primo mío (ya tengo 15) y como tenía que hacer tiempo me he parado a disfrutar de las cosas. un helado de dulce de leche y plátano, un paseo por la Valencia más pintoresca, una revisión a los
guiris, una hojeada a un libro de fotos de París en una libreria y alguna que otra sonrisa por culpa de los niños pequeños.
Me encantaría tener la dedicación que teneis tantos por aquí para currarme las actualizaciones, poner fotos tan bonitas, música que despierta los sentidos o palabras sencillas que dicen mucho, pero nunca encuentro el agujero por donde escaparme.
Dentro de nada pararé de trabajar y comenzarán las fiestas. Haremos fiesta de la banda con batucada, xaranga, paellas y música, tocaremos en los moros y cristianos y las procesiones, nos taparemos los oídos durante las mascletás y los fuegos artificiales, iremos a todas las verbenas, bailaremos como locos hasta las 6 de la mañana y quedaremos todos juntos para hacer comidas en familia. Me encantan las fiestas, me encanta ser de pueblo, me encanta ir por la calle y sentir que pertenezco a un lugar, y este es mi lugar.
Volveré pronto, ¡LO JURO!

I'm so sorry because I abandonned this for a long while, but sincerely and even though it seems incredible in this time of the year, I HAVE NO TIME! I'm working and don't stop, because I need some money for my trip to Brighton and to save some, because 15€ in the bank are not a fortune:)
Instead everythig I like to be active because I was beginning to feel summer as something sedentary and I wasn't enjoying it. Now I spend well my time after work to know a little bit more the city, the small spots of the streets, the faces on the underground or different musics.
Today I went to the hospital becasue another cousin of mine is bornt (I already hace 15) and as I had some time to spend I stopped and stared, stopped and enjoyed little things. Dulce de leche and banana ice-cream, a walk around the most pintoresque Valencia, a little revision to the foreigners, a glance through a photography book about Paris in a bookshop and some smile on I put the blame of on street children.
I wish I had the dedication of every of you around the blogosphere to work hard on my posts, put those beautiful pictures, sensitive music or simple words that say a lot, but I never find the hole to escape.
In a little while I'll finish my work and the fiestas will begin. We've already planned a party in the music band with batucada (dancing and playing with different drums on the street), brass band, paellas and music, we'll play on the moros y cristianos and procesiones, we'll cover our ears while the fireworks and mascletás, we will be on every single festival and open-air dance, we will dance until 6 in the morning and we'll meet the family to have lunch together. I love fiestas, I love being from a small town, I love walking on these streets and feel I belong somewhere, and this is my place.
I'll be right back, I SWEAR!