Manel

El cant a la quotidianeitat. L'himne a allò més dolç i normal. La poesia amb música que mai deixa de créixer i créixer dins dels qui la escolten.
Trobe que Manel saben fer màgiques les coses que a tots ens passen, i que no necessiten d'artificis per aconseguir ser especials. No precisen inventar-se estils, o vestir-se de forma estranya, i són originals pel fet de ser normals.
I en el món de la música, moltes vegades pense que la normalitat resulta menyspreada, que s'inventen coses que no són naturals per a aconseguir crear un efecte de diferenciació.
Són uns dels pocs músics que aconsegueixen fer-me plorar fent lírica dels sentits més habituals, perquè dins d'aquestes coses em veig a mi. I a la llum del Mediterrani, de Barcelona, de València, de Mallorca. I em fan somiar. Això que tanques els ulls i et veus perfectament dins les cançons com si fóssin un llibre, i passes les pàgines i no pots veure més que dolçor, familiaritat i la gota d'un gelat caient derretida en un dia d'estiu.
Malgrat cantar en català (que per a mi no és cap problema, més un avantatge perquè me n'identifique millor), han estat de gira per tota Espanya, inclús a Londres, Manchester i Glasgow, on les entrades es varen esgotar. Perquè les seues sensacions són universals.
No sabria quina cançó escollir, perquè totes em fascinen, però vos deixaré amb el clàssic vídeo de la seua versió de Common people de Pulp,(La gent normal) tocant al Mercat de La Boqueria de Barcelona. Crec que reflexa molt bé la seua essència i els seus valors.

El canto a la cotidianeidad. El himno a lo más dulce y normal. La poesía con música que nunca deja de crecer y crecer dentro de los que la escuchan. Creo que Manel saben hacer mágicas las cosas que a todos nos pasan, y que no necesitan artificios para conseguir ser especiales. No precisan inventarse estilos, o vestir de forma extraña, y son originales por el hecho de ser normales. Y en el mundo de la música, muchas veces pienso que la normalidad resulta menospreciada, que se inventan cosas que no son naturales para conseguir un efecto de diferenciación. Son unos de los pocos músicos que consiguen hacerme llorar haciendo lírica de los sentidos más habituales, porque dentro de estas cosas me veo a mí. Y a la luz del Mediterráneo, de Barcelona, de Valencia, de Mallorca. Y me hacen soñar. Como cuando cierras los ojos y te ves perfectamente dentro de las canciones como si fueran un libro, y pasas las páginas y no puedes ver más que dulzura, familiaridad y la gota de un helado derritiéndose en un día de verano. A pesar de cantar en catalán (que para mí no es ningún problema, más una ventaja porque me identifico mejor), han estado de gira por toda España, incluso en Londres, Manchester y Glasgow, donde las entradas se agotaron. Porque sus sensaciones y sus valores son universales. No sabría qué canción escoger, porque todas me fascinan, pero os dejaré con el clásico vídeo de su versión de Common people, de Pulp, tocando en el Mercado de La Boquería de Barcelona. Creo que refleja muy bien su esencia.

The singing to everydayness. The hymn to the sweetest and the most common things. Poetry with music that never stops growing and rising inside those who listen to it.
I think Manel know how to turn into magical the things happening to all of us, and they need no tricks to get to be special. They don't need to make up styles, or dress up in weird ways, and they are original for the fact of being normal.
And in music world, many time I think that normality is underestimated, that people invent non-natural things to obtain a differentiation effect.
They're some of the few musicians that can make me cry creating poetry with the most habitual senses, because it's inside these thing that I see myself. And I see the Mediterranean light, Barcelona's, Valencia's, Mallorca's light. And they make me dream. Like when ou close your eyes and see yourself perfectly inside songs as if they were a book, and you go through the pages surrounded by sweetness, familiarity and the drop of a melted ice-cream falling down on a summer day.
Despite singing in catalan (which is not a problem for me at all, but an advantage because I feel easily identified), they have been on tour around Spain, and even London, Glasgow and Manchester received them with sold out concerts. Because their sensations and values are universal.
I wouldn't know how to choose only one song, because all of theirs fascinate me, but I'll leave you with their classical video singing their vesion of Pulp's Common people at the Boqueria Market in Barcelona. I think it reflects very well their essence.