Báñate en mi ojos, que se joda el mar.

dimarts, 14 d’abril de 2009

Des de l'onze est de l'avinguda de la mar

Des d'ací les coses es veuen diferents a com són realment.
Les finestres d'aquesta casa reben la llum depenent del dia de la setmana,dels fets,del color marró verdós que les cobreix.
Les finestres d'aquesta casa són uns ulls menuts que guaiten una resposta,esperen un dia blau en bicicleta per la platja,un dia rogenc en moto per Montmartre com en Amélie o un viatge taronja per les sensacions de tota la història.
De moment el que reben és el que s'esforcen en rebre,entornen aquelles celles i tanquen les parpelles per a aconseguir una visió nítida.
Però la vida és llarga i tot canvia ràpidament.
Qui ens diu que ningú no controla el teclat de la nostra vida.


Potser açò que escriuré ací siga una forma de crear un personatge a part i deixar caure un tros de les vivències o de les il·lusions que aquelles finestres reben cada dia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada