Báñate en mi ojos, que se joda el mar.

dilluns, 27 d’abril de 2009

Dilluns

Dia que deixa respirar un ambient de desconeixement però a la vegada curiositat per saber què és allò que vindrà.


Després de molt de temps,quan estimes algú i descobreixes que aquesta persona t'utilitza i que a més no t'estima,intentes fer alguna cosa.
El temps passa lent davant els teus ulls descobrin-te una realitat a mitges,en la que la meitat és allò que té a veure la persona a qui estimes,digam-ne x a partir d'ara,i l'altra meitat és allò que et passa,que no té res a fer amb l'altra meitat,que la domina completament.

Només pots pensar en x, preguntes l'hora i la sents pensant que seria la millor hora del món si te la digués x a cau d'orella,passes davant l'estació del metro i desitges trobarte'l per qualsevol lloc encara que saps que qualsevol paraula que sigues capaç d'articular no va a tindre el mínim sentit, i menys per a x,somies amb x,parles d'x,penses en allò que podries fer amb x si t'estimara i una llaaaaaarga cua d'etcéteres.

Passen els dies i tu demanes per favor que a ningú més se li ocòrrega composar una cançoneta d'amor i si ho fa,per favor que no t'agrade i no tingues que cantar-la tot el dia mentres l'analitzes pensant en x.
Veus a x un dels dies que sols trobarte'l per ahi,ja que és inevitable.Si està sol et saluda i això,i si no,doncs no.
I passa el temps i x et mareja,com solia fer abans,et demana que creues línies que mai hauries pensat creuar,però com l'estimes i fas qualsevol cosa per que x t'estime a tu,doncs ho fas.

Ja no parles amb x,ni penses en x,ha passat molt de temps i t'has donat compte de que si no tens res a fer amb una persona, per què calfar-te el cap, per què canviar per a que algú a qui no li interesses et tinga en consideració.

Camines pel carrer i escoltes les maleïdes cançonetes d'amor,i ja no penses en allò que podria haver passat amb x,sino amb allò que podrà passar amb qualsevol altra persona.

Perquè com dien en Amélie(no sé si algú s'ha adonat ja de que és la meua pel·lícula favorita),"La chance, c’est comme le Tour de France. On l’attend longtemps et ça passe vite. Quand le moment vient, faut sauter la barrière sans hésiter."
Les oportunitats són com el Tour de França.Esperes molt i passen molt ràpid.Quan ve el moment,cal saltar la barrera sense dubtar-ho.
Ja ha vingut l'oportunitat i has intentat aprofitar-la.Ara en ve altra, l'oportunitat de renovar i sentir cada moment com si mai res hagués passat.No dubtes pas i aprofita-la :)

Passeu bona setmana (bo,si es que algú ho llig xD) que aquesta és més curta i segur que millor que l'anterior :)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada